abans de tot, aqui enganxo la crònica que avui surt a "El Mundo Deportivo" sobre el partit d'ahir. Crec que es molt encertada.
----------------------------------------
El Sabadell se queda con la miel en los labios en los últimos compases
Sabadell-Reus--1-1
24/04/06 03:00 h. Sabadell: Urko (2), Iván Hammouch (3) (Marc Pérez, 1, min. 90), Txiki (3), Medina (3), Peque (3), Neftalí (3), Iván Díaz (2), (Crivillé, 2, min. 57), Sergio Iglesias (2), Orife (3) (Marcos, 2, min. 64), Xavi Muñoz (2) y Juanma Cruz (2).
Reus: Ángel (2), Pradas (2) (Álvaro, 1, min., 78), Recio (2), Iban (2), Sangrà (2), Edu Aguilar (2), Masqué (2) (V.Ramos, 1, 84'), Idiakez (2), Chando (3), Pallarès (3) y Borja (2) (Esparza, 1, 73').
Goles: 1-0, Orife (min. 2); 1-1, Chando (min. 89).
Incidencias: Cerca de unas 8.000 personas en la Creu Alta
Árbitro: García Cabrera (1). Amarillas a Medina, Iván Díaz, S.Iglesias, X.Muñoz (2, 55'); Pradas, Recio, Sangrà, Edu Aguilar. Pallarés, Borja y Esparza.
J.Sánchez - El Reus sacó un injusto empate en una Creu Alta con 8.000 personas y que vio como Orife ponía el partido de cara con un gol a los dos minutos. El colegiado privó a los locales de un penalti y expulsó de forma increíble a Xavi Muñoz. Los locales se echaron atrás y el Reus, sin hacer nada del otro mundo, empató en una de escasas oportunidades
--------------------------------------------------
Desprès, diré el per què del nostre assumpte.
Som *******. De fet som massa catalans. El famós seny català el portem a sobre fins a qualsevol dels límits i així anem. Venen els àrbitres de qualsevol part de les espanyes, ens foten els partits i nossaltres tan feliços.
En els darrers anys son molts mes els punts que ens han tret que els que ens han donat. Son molts punts que ens han perjudicat, des del famós partit de promoció d'ascens amb el Burgos al partit d'ahir, des del dia de la Grama el passat any fins a... Son molts partits, masses punts, que els encarregats de defendr'ls no son els jugadors, sino l'afició.
Els àrbitres venen aqui sabent-ho. Per que els àrbitres s'ho expliquen tot, com en tots els rams. Ahir el partit feia olor de "maletín", per que no oblideu que la temporada dels maletins ja ha començat i ahir en vam tenir prova: cap àrbitre xiula tan descaradament per equivocació. I si no veniu a explicar-m'ho.
I nossaltres, els arlequinats -tots, m'hi incloeixo- com a ******* allà mirant-ho. A ALcoi, si cal tiren objectes al camp, a altres caps més petits la poca distància amb el camp ja fa, i si no es salta al camp a acolonir a l'àrbitre -no val fer mal-. A més, la nostra directiva no es queixa, i com qui no plora no mama així estem.
Aquets punts que ahir vam perdre no es fan amb bons jugadors, es fan amb els collons de l'afició. No es fan amb diners, es fan sent una miqueta "******". Quan tirarem objectes -no contundents- al linier? Quan saltarem al camp amb l'àrbitre a prop? Quan farem veure als col·legiats que venem cara la nostra pell? Quan la nostra directiva mourà el cul a la federació? Quan denunciarem a un àrbitre a la justícia ordinària per danys i perjudicis?
I si ens tanquen el camp tres partits no en tingueu por. Més val ser respectats i amb sis o set punts més al sarró al final de lliga -punts que us asseguro que es notaran- que putejats constantment. Ja està be no creieu?
Total, si ens el tanquen ja farem una excursió a Manresa mateix. No està gaire lluny i a sobre encara ens creixeriem. Necessitem d una vegada posar el que cal, però no nomès els jugadors, sino també l'afició.
Els jugadors no son els únics que ténen culpa de la situació, hi han altres factors importants que no es ténen en compte. Aquest any, ens han fotut massses punts i no ens han regalat res. Ara ho paguem.
