y desde en fa 20 que soc soci del sabadell...
encara tinc la gespa que vaig arrancar cuan vem pujar de tercera a segona B fa 12 anys... nomes en tenia 8, pro ja em sentia arlequinat
ahir en acabar el partit, vaig marxar... sol, en el coche, ni tan sols vaig posar la radio, ni musica, nomes sentia el soroll del motor del cotxe... y nomes pensaba...
pensaba en aquell ascens a segona B,
en aquella salvacio contra el peña sport,
en la copa federacio contra el elx
en el partit del gandia a casa en el que vem guanyar 1-0
en el gol de marcos l' any pasat
en el partit de figueres d aquest any
penso en la gen que em diu " ets del sabadell, pro de primera divisio de quin equip ets?? "
o en aquella persona que ahir em va dir " a tercera continuaras anan al camp?? que ridicul "
o en aquella gent que cuan el sabadell estaba a primera anaban al camp i ara nomes van al camp del barça perque guanya titols
dons jo el que sempre responc...
a primera, a segona, a tercera, a cuarta, a octava, y a doceava, SEMPRE SABADELL
perque a mi ningu em treu els moments que e pasat en aquest camp, el sentiment cap a aquesta samarreta, PATIR per el sabadell com estem fen ara, y ALEGRARNOS cuan ens haguem d alegrar, que algun dia arribara
jo seguire anan l' any que ve... y els que facin falta, desde palau de plegamans, fins l' ultim partit a veure al sabadell, el meu sabadell, el nostre sabadell
el sabadell que em fa sentir un sentiment, com si fos un familiar mes, el sabadell que em fa vibar cada diumenge, que em fa afrontar el setembre amb ilusio per poder veure la nostra samarreta diputant partits, y guanyantlos
aquet sabadell, el sabadell del cual no m' en avergonyeixo encara que estiguem a tercera, el sabadell del cual estic ORGULLOS fins a la mort, y del cual ho estare sempre, sigui la categoria que sigui.
a tota aquesta gent que no enten com es pot ser d' un equip de tercera divisio nomes els hi dic
C.E. SABADELL FINS A LA MORT