Ara que hem arribat a final de temporada, el presentador i director del programa ha volgut deixar un missatge a tots els aficionats, foreros... aquí al fòrum, cosa que no sol fer ell. Es tracta del missatge amb el que va tancar ahir l'especial d'hora i mitja que amb tanta il·lusió hem preparat i hem fet. Ja sabeu que el temps a la televisió és or, i potser no va poder dir tot el que volia al seu missatge, així que ens ha deixat aquesta nota perquè quedi per la posteritat:
"Ja no queda ningú a la taula de L'Arlequinat, i com podeu veure hem posat el compte enrere del que queda de programa per aquesta temporada. Els últims minuts em permetreu que els dediqui a la família de L'ARLEQUINAT.
Fer un programa cada dilluns costa molt. Des que decidim quins convidats portem fins que apareixen en directe a les 10 de la nit passen moltes coses, que la majoria de gent no coneix i m'agradaria explicar-vos-ho. Hi ha molta gent darrere d'aquest programa, tot i que jo dono la cara cada dilluns. Gent anònima que treballa molt dur i que es passa hores i hores intentant millorar el producte cada dilluns, intentant oferir el millor cada setmana.
El gran Miguel Quereda mereix un homenatge per tot el que ha fet aquest any. No ha parat de treballar per L'Arlequinat, sent autèntica passió per aquest programa, per aquests colors i per fer feliç a la gent a través dels seus vídeos. Jo no estaria aquí si no fos per ell, és el motor del programa i ha estat el meu pare televisiu. Públicament li vull agrair la seva dedicació i la seva amistat. I també als editors, Dani Albors, Toni, Dirk, gent que s'ha passat hores i hores muntant vídeos.
Però a més, cal agrair la feina de la Rocío, la realitzadora del programa. Cada dilluns té un somriure per animar-te.
La Lolita, que és la maquilladora, i també les seves becàries que ens han acompanyat durant tot l'any.
Tots els càmeres que han passat al llarg d'aquests dos anys, tècnics de so, de continuïtat...
En definitiva, a tota la gent de Canal Català Vallès, encapçalats per la seva directora Marta Polo, que ens ha ajudat a tirar endavant L'Arlequinat.
No em vull oblidar tampoc dels meus productos, David Valenzuela, que va començar amb nosaltres i ens va deixar a mitjans de temporada per marxar als Estats Units per motius laborals. També la Marta Márquez, sense la seva organització i el seu ordre no sé que hauria passat, és una gran productora.
I també l'Adrián Arroyo i l'Alex, que en aquest tram final de temporada han estat peces claus pel Miguel i per mi alhora de millorar qualitativament els reportatges i en general el programa. I també al Pirri i a tota la seva colla.
I evidentment als patrocinadors que s'han mullat una temporada més i han fet possible el programa:
FINAMIC
VALLS-MADRÀS
EL ESCORIAL
FOX
MUDANZAS PUMA
CERRAJERÍAS LARROSA
AMENA
i durant el play-off:
RESTAURANT EL CASTELLET
ESTABLIMENTS VIENA
T.U.S.
GRUAS SERRAT
Gràcies també a la gent de Ràdio Sabadell per totes les facilitats que hi va posar des del principi perquè pogués presentar aquest programa. Al director Marc Sabater i als meus companys d'esports (Sergi Garcés, el mític Iván Martín, Joan Blanch i tota la resta de companys que he tingut en aquestes dues temporades).
Per últim, gràcies a totes les persones que han vingut desinteressadament com a convidats del programa, a tots els jugadors, directius, seguidors i persones de la ciutat que han volgut formar part d'aquesta família.
Han estat gairebé 70 programes des del 20 de novembre de 2005, quan començàvem sense saber ben bé on ens posàvem. Ha crescut tant aquesta criatura que a vegades ens fa por imaginar quanta gent ens pot estar veient. Gràcies de tot cor per acompanyar-nos cada dilluns.
Sense vosaltres, que esteu a casa al sofà (o la gent que ve al plató), no hauríem pogut aguantar tant.
Gràcies també a tota la gent que pel carrer ens ha felicitat i ens ha encoratjat a seguir. No sou conscients del que pot arribar a suposar un somriure, una mirada, una bona paraula d'un seguidor. Hi ha setmanes que pel que sigui no estàs animat, però per tota aquesta gent val la pena, et motives per seguir.
Per tant, ho resumeixo dient: gràcies a tota la gent que ha confiat en nosaltres, i als que no ho han fet també us vull donar les gràcies, perquè les seves crítiques ens han motivat a fer-ho millor. Vull acabar aquest discurs felicitant als meus pares, la meva germana, els meus avis i els meus tiets, que des del primer moment han estat al meu costat i això és el més important a la vida per ser feliç.
Sense dubte, com a professional del món del periodisme han estat els 2 millors anys de la meva vida, i he après moltíssim, mai ho oblidaré. Sembla un comiat per sempre, però no ho és. Jo diria que és un fins un altre, ja que la vida dóna moltes voltes i mai se sap que pot passar d'aquí al setembre.
Però us asseguro que per poc que puguem, L'Arlequinat tornarà la pròxima temporada.
Ho hem fet el millor que hem pogut cada dilluns, mai amb cap mala intenció, i si alguna vegada hem ofès algú li demanem disculpes. Espero que hagueu disfrutat aquest any.
Passeu un bon estiu i fins un altre..."
Aleix Parisé