Ahir es va oficialitzar la fi d'una etapa al nostre club. El senyor Soteras és el nostre nou president i des d'aquí li vull donar les gràcies per haver donat aquest pas, valent on els hi hagi, i desitjar-li tota la sort del món.
Descens a tercera divisió, quatre entrenadors, més de mitja lliga sense guanyar un partit, crispació a dins i a fora del club, etc, etc, etc. Aquests han estat, malauradament, els trets més característics d'aquesta temporada. Mirant enrera, cap aquella presentació d'aquella super-plantilla, a la que jo vaig poder anar després d'haver, ho confesso, mentit a la feina... Il.lusió, molta il.lusió aquesta era la sensació i el sentiment col.lectiu d'aquesta afició. Madrigal, Cañadas, Gallo, Pablo Sanz, Iván Díaz... Un equipàs que va posar d'acord a un 98% de l´afició a l´hora de dir allò de "aquest any sí!". Es respirava optimisme, llavors ningú paralva de sous desmesurats, d' equip descompensat, etc. Erem una pinya, i el projecte va rebre el suport de tothom, de petits i grans, amb un pressupost mai vist a casa nostra.
Doncs bé, gairebé un any després ens trobem a tercera, amb una directiva nova, amb un gerent repudiat que ha marxat amb la cua entre cames, amb el pas de quatre entrenadors, amb liquidacions dels jugadors de la darrera temporada molt costoses, amb la imatge del club molt deteriorada, amb disputes internes que han afectat i molt la marxa global del club, amb retrets i rencúnies i amb ningú pensant en aquest club...
És lògic doncs, que una directiva que ha portat el nostre club fins aquí hagi de plegar i donar pas a altres persones, amb altres idees i un altre projecte esportiu, econòmic i social. Ara bé, continuo pensant, malgrat tot, que un tant per cent molt elevat de les persones que formaven aquell consell han estat, són i serán del Sabadell fins el dia que morin. Una temporada plena de desgràcies els ha condemnat a l'ostracisme en l'entorn arlequinat i crec, que en alguns casos es comet una injústicia enorme. Em centraré en un cas concret i aquest és el de l'Andreu Gil. Jo a aquest senyor el vaig veure abraçar-se i gairebé plorar el dia que ens vam salvar davant del Peralta. Jo a aquest senyor MAI li negaré el seu sentiment arlequinat. Ell, com d'altres en aquell consell, van fer possible el pressupost més alt de molts anys al Sabadell, van montar un equip que en el seu moment va posar d'acord a tota la massa social del Sabadell. S´hi han deixat molts quartos, però molts. Avui dia disfrutem d'un programa de TV que només parla del Sabadell, gràcies a persones com l'Andreu Gil. Perdent temps i diners propis es va enjegar un projecte que tothom va aplaudir en el seu moment. La inexperiència, sobretot això, el no deixar treballar a qui ho havia de fer en l' àrea esportiva, els nervis, la desesperació, la realitat crec que els va superar fins al punt de que se´ls va escapar per complet de les mans. Però això ho sabem ara, doncs insisiteixo, a l'agost passat això era una festa total, encara recordo l'acte de presentació de l'Iván Díaz...
Es van equivocar, és evident. Ara, a toro pasado és molt fàcil localitzar les errades comeses. Quan ens vam reunir prop de 2000 persones a la tribuna el dia de la presentació de l´equip, llavors tot era fabulós... Amb això vull dir que, insisteixo, amb la perspectiva que dóna el temps, és de calaix que les coses s´han fet tan malament com s´ha sabut. Ara bé, vull d´alguna manera reivindicar la figura de persones que, malgrat tot, sempre van actuar de bona fe i pensant amb el Sabadell. Estic convençut de que cap d'aquelles persones, i menys l´Andreu Gil o el Francesc Espinar, desitjaven un final tan desastrós com aquest. Senzillament es van equivocar, la situació va poder amb ells, els va superar per complet i van pecar d´una total i absoluta falta d´experiència. Per tant, malgrat puguin passar a la història pels seus fets, m'agradaria agraïr malgrat tot, la il-lusió i la feina desinteressada 100% que algunes de les persones d'aquell consell van posar en aquest club. Estic segur que els primers en lamentar que siguem a tercera són ells, i es per això que els animo a seguir al costat del Sabadell, ells també formen part d´aquest club i qui sap si a la llarga, la vida els donarà a alguns d'ells l'oportunitat d'esmenar els erros que han comès.
VISCA EL CE SABADELL FC I TOTA LA SORT DEL MON PER AQUESTA NOVA ETAPA QUE COMENÇA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
