Va, jo també respondré a la pregunta que jo mateix he formulat
Mon pare és de Sabadell i vivia amb els meus avis, crec que pel carrer Puigcerdà. Doncs quan jo era petitet, anavem els diumenges a dinar a casa els meus avis. I un dia, no sé perque, mon pare va dir-me..... "vols que anem a veure el Sabadell"
A mi la veritat tan me fotia..... però li vaig dir " bueno". I vam anar-hi. Vam arribar uns 10 minuts tard i l'home de la porta va dir-nos "El Sabadell ja guanya 1 a 0". Vaig pensar, mira que vé. Vam seure darrera del gol del parc Catalunya. I pluff, amb poca estona el Màlaga que era el rival aquell dia, i amb dos gols del mític Momparlet va remuntar el partit. Resultat final Sabadell 1 - 2 Màlaga. A mi, tot i no sentir els colors em va fer molta pena.
I a partir d'aquell partit, no sé pas perque, ja vaig començar a seguir TOTS els partits del Sabadell. Per les notícies, per la ràdio, algun que feien per la tele...... suposo que em devien agradar els quadres blanc-i-blaus
no sé.
Això diria que va ser l'any que el Sabadell va baixar de 2a a 2a B, i posteriorment a 3a.
Un dia a l'estiu vaig veure una portada del diari Sport en un quiosc i vaig veure l'escut del Sabadell petitet en portada. Li vaig dir a mon pare que me'l comprés. Va ser molt trist, perque el que posava era "El Sabadell desciende por moroso". Li vaig tenir que preguntar a mon pare que volia dir allò de "moroso". M'ho va explicar i vaig sentir una pena i tristor realment GRAN. Imagino que arran d'aquella trista temporada jo vaig aficionar-me al Sabadell, que jo devia tenir 12 o 13 anys.
A l'any següent, jo com és normal no podia desplaçar-me a Sabadell a veure els partits, i els seguia per les noticies o com podia. Però vaig saber que jugaven al costat de casa contra el Barça C. Era un dimecres a la nit, ja que aquell partit s'havia ajornat, no sé perque i s'havia de jugar entre setmana. Van quedar 1 a 2 amg gols de Manel i Garzón o Piti, ara no ho recordo. Va ser un partit que vaig anar a vuere després d'escapar-me de casa.
S'havia de fer
Bé, i a partir d'aquí doncs..... sóc arlekinat també. I és una "p****a" ser-ho, perque quina forma de patir