(al final está el mismo texto en castellano)
Centre d'Esports Sabadell, Club centenari. 14 anys a primera. 38 a segona. El primer club de Catalunya, sí, companys, el primer, perquè estant tan a prop de Barcelona, de clubs amb molts calerons i de l'efecte vampirisme que aixó comporta cap a la nostra joventut, som un club ben viu que ha aguantat tot el que li ha vingut a sobre.
Malgrat això, no arribem a dia d'avui als 2000 socis i/o simpatitzants. 2000 incondicionals que passi el que passi sempre tenen el Sabadell al cor i com a primera prioritat.
I ara vé la reflexió:
Quan entro al fòrum i veig que hi ha companys que són de fora, que han nascut i viuen ben lluny de Sabadell i que malgrat aixó, porten el Sabadell al cor, el segueixen dia a dia, participen al fórum i van a veure al Sabadell totes les vegades que poden, aixó a mí m'omple d'una alegria enorme.
Però penso que no els cuidem prou. Penso que no els valorem prou. Penso que ho veiem com si aixó fos completament normal, quan no és així.
Aquesta gent té més mèrit que nosaltres, companys, més mèrit que els que som i vivim a Sabadell. Nosaltres, tot i estar on estem, ho tenim molt fàcil per seguir sent del Sabadell. Però ells no. Ells ho tindrien més fàcil per ser del Barça, del Madrid, del Tenerife, etc. i en canvi són del Sabadell a mort i participen constantment en el nostre dia a dia, i aixó no té preu.
El meu post és per donar-lis les gràcies, per dir-lis que estic molt agrait de que des de la llunyania sentin i es preocupin pel Sabadell com ho fem nosaltres.
El meu post és per que siguem conscients de que no es que els tinguem que fer un homenatge cada dia ni en cada escrit que facin, però sí que hauríem de tenir més atencions amb ells, cuidar-los més, respondre amb especial carinyo al seus posts i a les seves inquietuts, agrair-lis de tant en tant el seu amor pel Sabadell. D'alguna manera estem fent com es fa de vegades amb la nostra parella, que és no dir-li tot lo frequentment que es mereixen les paraules "t'estimo" perquè pensem que ja ho saben i que no es necessari dir-ho.
Des d'akí li vull donar les gràcies a labtec, vic@rlekinat, xavier vilanova, rebote, mutio i tots aquells que em deixo, que deuen ser bastants i que agrairia m'ajudèssiu a recordar els seus nicks, per la seva passió arlekinada i amor als colors, per la seva constància en seguir al Sabadell i perquè tenir seguidors de fora és un luxe que només està a l'abast dels clubs importants, dels clubs de veritat, dels clubs que realment valen la pena, i ells ens fan entrar també en aquesta categoria.
Bé, no sé si m'ha sortit un rollo plasta de bon matí, peró fa molts dies que ho volia dir i ja ho he dit.
---------------------------------------------------------
(versión castellana del tochazo de arriba
)
Centre d'Esports Sabadell, Club centenario. 14 años en primera. 38 en segunda. El primer club de Catalunya, sí, compañeros, el primero, porque estando tan cerca de Barcelona, de clubs con mucho dinero i del efecto vampirismo que eso comporta hacia nuestros jóvenes, somos un club que está muy vivo que ha aguantado todo lo que le ha venido encima.
Sin embargo, no llegamos a dia d hoy a los 2000 socios y/o simpatizantes. 2000 incondicionales que pase lo que pase siempre tienen el Sabadell en el corazón y como primera prioridad.
Y ahora viene la reflexión:
Cuando entro al fòrum y veo que hay compañeros que són de fuera, que han nacido y viven muy lejos de Sabadell y que a pesar de eso, llevan el Sabadell en el corazón, lo siguen dia a dia, participan en el fórum y van a ver al Sabadell todas las veces que pueden, eso a mí me llena de una alegria enorme.
Pero pienso que no los cuidamos lo suficiente. Pienso que no los valoramos lo suficiente. Pienso que lo vemos como si eso fuera completamente normal, cuando no es así.
Esta gente tiene más mérito que nosotros, compañeros, mas mèritó que los que somos y vivimos en Sabadell. Nosotros, aun estando donde estamos, lo tenemos mucho más fàcil para seguir siendo del Sabadell. Però ellos no. Ellos lo tendrian más fàcil para ser del Barça, del Madrid, del Tenerife, etc. y en cambio són del Sabadell a muerte y participan constantemente en nuestro día a día, y eso no tiene precio.
Mi post es para darles las gracias, para decirles que estoy muy agradecido de que desde la lejanía sientan y se preocupen por el Sabadell como lo hacemos nosotros.
Mi post es para que seamos conscientes de que no es que les tengamos que hacer un homenaje cada dia ni en cada escrito que hagan, però sí que tendríamos que tener más atenciones con ellos, cuidarlos más, responder con especial cariño a sus posts y a sus inquietudes, agradecerles de tanto en tanto su amor por el Sabadell. De alguna manera estamos haciendo como se hace a veces con nuestra pareja, que és no decirles todo lo frecuentemente que se merecen las palabras "te quiero" porque pensamos que ya lo saben y que no es necesario decirlo.
Desde akí le quiero dar las gracias a labtec, vic@rlekinat, xavier vilanova, rebote, mutio y todos los que me dejo, que deben ser bastantes y que agradeceria me ayudaseis a recordar sus nicks, por su pasión arlekinada y amor a los colores, por su constància en seguir al Sabadell i porque tener seguidores de fuera és un lujo que solo està al alcance de los clubs importantes, de los clubs de verdad, de los clubs que realmente valen la pena, y ellos nos hacen entrar también en esa categoria.
