Jo no vull polemitzar, però...
amb tots els meus respectes i de bon rotllo, però si vulguessis polemitzar què diries. Home, jo crec q cadascú pot ésser de tots els equips que vulgui: com si vol ésser de 20 equips. El sentiment de pertinença és molt lliure i difícilment discutible. Cadascú és i fa el que vol.
Si el Sabadell estigués a Primera...
parlem per parlar... sense saber. De debò algú es creu q a la redacció d'esports de TV3 algú li té mania al Sabadell? No hi ha res més ridícul q la mania persecutòria. És una simple qüestió econòmica i d'audiència. Hi ha una excessiva presència del Barça... evident! I els presidents de les categories inferiors fan molt bé en defensar els seus interessos. Però no hi ha res contra el Sabadell. Més bé, el contrari... hi ha uns quants simpatitzants. Ferni, de bon rotllo tb, això q expliques del Gaspart... t'ho creus?
El Nàstic? El Nàstic té dos redactors exclusivament per a cobrir la seva informació:Jordi Gil i Àlex Pareja (amic íntim d'aquest q us parla)... q fan una feina de l'hòstia, amb tota la dedicació del món! I el Terrassa, a Segona A? Apart d'un càmara, hi havia un altre redactor amb dedicació exclusiva: Francesc Sòria (altre íntim)... q es va deixar les banyes per fer-ho el millor q podia per a satisfer l'afició egarenca. Si el Sabadell estigués a Primera, tindria dos redactors... i això és un luxe a la nostra societat, q gairebé només s'ho pot permetre el futbol.
Panso... va ser Roca qui va moure fils degut a la seva amistat amb Rijkaard derivada de quan van compartir vestuari al Saragossa. I, efectivament, s'ha de reconéixer que van jugar molts titulars... q va ser realment el q a mi em va sorprendre moltíssim!
Dit això, he d'admetre que al Barça B sempre li he tingut molta mania... al igual que al Coro de l'Espanyol.
El capítol Guardiola? Al igual que amb altres tópics... seria millor q alguns repassessin l'hemeroteca abans de proferir algunes acusacions.
Amic Mutio...
no et capfiquis. La política s'està contagiant del mal endèmic del futbol... la dialèctica de confrontació. Ara resulta que els mals propis depenen de la salut dels altres. Si algú es mirés més el melic aniria millor... i no tindríem aquests polítics de perfil baix q han envaït els nostre dies. Al futbol sempre ha existit la rivalitat (cabezonería, argumentos machacones, sofismas por doquier...), i això està bé, però si us plau... sense prendre-s'ho seriosament i sense oblidar les mínimes regles de respecte i tolerància!