Hola arlequinats!
M’he decidit a escriure aquest post davant de les múltiples opinions que s’estan emetent respecte l’estat del futbol base del CE Sabadell i del que ha estat la temporada del juvenil A en aquest difícil any. També per la insistència d’alguns amics a que fes públics molts dels fets que han succeït al llarg de l’any i que m’han portat a prendre la dolorosa decisió d’abandonar la disciplina del CE Sabadell.
Abans de tot, voldria agraïr el suport que he tingut per part de moltes persones al llarg d’aquests anys vinculat a aquest gran club. Omar, Gala, Pirri, Gavarró, Silvestre, Luque, pares i mares per la seva paciencia i respecte, i molts d’altres que em deixo. A tots ells, mil gràcies.
Però especialment al que considero al meu “pare futbolístic”, a Manolo Fernández. Perquè va ser ell qui va apostar per mi ara fa gairebé 5 anys per a que em fes càrrec del juvenil C. Quan va proposar’m-ho, no ho vaig dubtar. Era un somni formar part d’aquest club! També a ell li dec l’experiència d’haver compartit banqueta a 2ª B, la temporada anterior, quan va acceptar dirigir un equip enfonsat i que ens va fer somiar fins al final. Gràcies Chango! El Sabadell no hauria de permetre’s prescindir-ne mai.
Com molts sabeu, he pres la decisió de deixar el Sabadell. De motius, n'hi ha molts. Però tots ells em fan arrivar a la mateixa conclusió: que no hi ha interés suficient en el futbol base del club. Perquè tot i que resulti increible, encara molts no s’han adonat que el futur d’una entitat passa pel futbol base. Prova d’això, puc fer cinc cèntims del que ha estat la temporada al Juvenil A, doncs no vull opinar del succeït a altres categories.
Després de l’ascens de la temporada anterior (fruït d’una gran fornada de jugadors), vèiem amb optimisme el retorn a Preferent, però alhora com un gran repte per a comprovar si estaríem a l’alçada per a codejar-nos amb entitats importants en futbol base. Calia fer un equip de nou, perquè la base de l’ascens acabava el seu cicle com a juvenils. Els reforços que van arrivar no tenien, en la meva humil opinió i malauradament, el nivell suficient per a afrontar amb garanties la temporada. L’objectiu era la permanència, en un projecte a dos anys, que havia d’acabar a Nacional. Però a l’estiu van haver-hi canvis, com molts sabeu, a la directiva del futbol base.
-Es va demanar entrenar quinzenalment a un camp de gespa, al ser l’únic equip de la categoria amb camp de terra. Ni tan sols es va realitzar la gestió per a aconseguir-ho.
-Es va demanar un gimnàs per a fer un entrenament quinzenalment, fet habitual en juvenils. No es va realitzar gestió alguna.
-Fruit de la manca de coordinació, es van perdre molts entrenaments per manca de camp on fer-ho. Inclús es van anul.lar partits hores abans de disputar-se.
-Tot i demanar-ho reiteradament, no van arrivar els reforços que es creien necessaris. Això si, vam haver de realitzar la pretemporada amb 35 jugadors perquè el juvenil B encara no tenia entrenador.
-No vaig tenir cap reunió amb els nous directius on parlar d’objectius, projectes, etc., però si coneixia del seu escepticisme inicial sobre la meva capacitat per a dur el juvenil A.
-Es va fer fora al preparador físic de l’equip, de la meva plena confiança i professional molt valorat, sense donar-me cap explicació. Per cert, campió d'Espanya amb l'At. Terrassa. Felicitats Òscar!
-Vam tenir la primera reunió després de la victòria davant la Gramenet B per a insinuar-me que no era vàlid pel càrrec. Explicació: ser massa jove. Desd de llavors, a efectes de la directiva, l’entrenador era Manolo Fernández, que va seguir ajudant-me com sempre ha fet.
-Es van perdre els tres punts d’aquest partit, que a la postre ens haguéssin donat la permanència, per una negligència greu. S'em va comunicar un dimecres que podia comtar ja amb un nou fitxatge. El divendres, abans de la convoctòria, per prudència, vaig contrastar de nou amb el coordinador que la fitxa estava tramitada. Diumenge, abans del partit, vam tenir la sorpresa que el jugador no tenia fitxa. Davant d’això, s’ens va dir que la fitxa si estava tramitada, i que el jugador podia jugar presentant el DNI. Resultat: Sabadell 0-Gramenet B 3 per alineació indeguda.
-Es van posar masses traves per a comptar amb jugadors del Juvenil C, que al meu parer, estaven capacitats per jugar amb l’A.
-Alguns partits no hem pogut seure fisio, delegat i entrenadors perquè no s'ens havia fet fitxa federativa. 30 euros per fitxa... Per cert, algun entrenador si la tenia i, curiosament, de juvenil preferent.
-En el partit clau de la temporada, davant la Gramenet B a Santa Coloma, cap persona del club va venir a donar-nos suport. Tot i que algun directiu si es permetia el luxe d'entrar al vestuari als partits a casa per a donar leccions de "testiculina" als jugadors, sense haver-se presentat mai a la plantilla.
-L’estat del material ha estat vergonyós. Personalment, em sabia greu treure pilotes en un estat lamentable davant dels pares que veien els entrenaments. No hi han diners? Si no hi ha per pilotes... Cap dels anys s'ha tingut un material excel.lent, però un juvenil preferent entrenant amb pilotes del número 4...crec que està tot dit.
Tot aquest cúmul de factors, i d'altres que no menciono per a no aburrir més, em van fer prendre la decisió d’abandonar el club a final de temporada. Si no ho vaig fer abans va ser per Manolo Fernández i l’equip, que malgrat els resultats, sempre va tenir una actitud impecable. Quan no creuen en tu, és millor marxar a un lloc on et valorin més.
Malgrat tot, m’agradaria deixar clar que em considero el MÀXIM responsable del descens de l’equip. Tot i haver sumat al camp els 38 punts que ens haguéssin deixat en 10ª posició final, hem perdut partits que hauríem pogut guanyar. Agraeixo enormement l’esforç de tots els jugadors, perquè han entrenat sempre amb gran dedicació, i s’han deixat la pell al camp per aquest club. Espero que hagin aprés la meitat del que jo ho he fet d'ells.
D’ara en endavant, li desitjo a aquesta directiva tota la sort del món per a que pugi portar a aquest club allí on es mereix per història i afició: l'elit del futbol espanyol, també a nivell de base. Tot i que crec necessari que es replantegin molts aspectes sobre la gestió i els errors comesos, també crec que les persones mereixen un marge de confiança en una tasca tan sacrificada com aquesta. De ben segur que la propera temporada es cel.lebraran molts èxits a l'Olimpia. I com no, estaré a la Nova Creu Alta donant suport al primer equip als playoffs i les properes temporades, somiant, com molts altres, a seure algun dia a la banqueta arlequinada.
FINS AVIAT!!
VISCA EL SABADELL!!
PD: Gràcies a totes les persones que, amb els seus missatges d'ànims al foro, m'encoratgen a seguir endavant!
