En castellà hi ha una expressió molt encertada que crec que defineix a la perfecció el partit que el Sabadell va fer ahir : "Un quiero y no puedo". Axí de senzill.
Tot just ara fa una setmana, el senyor Ramon Moya ens va afirmar que dels filials que ens podien tocar el Mallorca B, no era en absolut dels pitjors, que n'hi havia de molt millors. El propi president estava encantat amb el resultat del sorteig... Home, de vegades els afeccionats sembla que tenim mé sentit comú que aquells que diuen que fa molts anys que es mouen en el món del futbol. Jo, com molts de vosaltres, en el mateix moment en que ens vam asseventar de que ens havia tocat el Mallorca B, vam coincidir en dir que no havíem tingut gens de sort. Crec que ahir aquesta sensació es va confirmar del tot. De fet, ahir a la roda de premsa em vaig quedar força glaçat amb dues afirmacions que el nostre tècnic va fer: a) Al Mallorca B no l'havia vist. b) És un equip de Segona B, i d'un nnivell alt... c***! Com ha canviat el cuento amb menys d'una setmana!
No vull amb aquestes paraules carregar ni molt menys, contra el nostre entrenador. És més, quan tothom apostava pel Julià Garcia jo vaig defensar aferrissadament el fitxatge del Ramon Moya, i inclús crec que ja l'haurien d'haver renovat. Amb això, el que vull dir és que el Mallorca B, sense cap equipàs, és però un rival molt i molt complicat, amb una defensa estil Reus i un estil de joc proper al del Gavà. T'ofega, et treu la pilota i quan la tens t'obliga a jugar al patadon, anulant d'aquesta manera les teves bandes. Montero i Morales van estar gairebé inèdits, i Ollès, per mi el millor del partit juntament amb els dos centrals, Pagès i Jaume, es va deixar la pell, però anant darrera la pilota sense cap efectivitat.
Sense fer massa cosa, ens van gairebé anul.lar, amb proutes feines ens vam acostar a la seva porteria, i vam perdre totalment el nostre patró de joc. No ens enganyem, el Mallorca B no és cap Masnou, ni cap Palafrugell ni cap Perelada. Inclús crec que ha de ser l'equip de més nivell del seu grup. Gens espectacular, segur, res de l'altra món, segur. Ara bé, quan ha de rascar rasca, treu maravellosament bé la pilota des del darrera i al davant isi ahir els enganxem només una mica més inspirats... És un equip que pel damunt de tot, és pràctic. Repeteixo, em recorda molt al Reus, i aixó em neguiteja i molt. Ben posicionats al camp, formidables per dalt i amb qualitat.
De totes maneres, i encara que no ho pugui semblar, aposto clarament per aquest Sabadell. Mereix tota la nostra confiança i credibilitat. S'ho han guanyat a pols. A més, m'agradaria apuntar alguns elements per l'optimisme:
a) Portem 5 victòries seguides fora de casa.
b) Només que marquem un gol, els obliguem a marcar-ne dos a ells. Amb la qual cosa, qualsevol empat a gols ens val.
c) La joventut en moments clau els pot traicionar.
d) La pressió ambiental serà zero.
e) En aquesta lliga, després de quatre victòries seguides, al cinquè partit MAI guanyavem. Doncs efectivament, vam acabar la lliga amb quatre victòries seguides i al cinquè partit... empat! Ara bé, inmediatament després d'aquest cinquè partit, SEMPRE hem guanyat o empatat...
f) MAI en lo que va de lliga ens han guanyat per 2-0, a excepció de la Rapitenca que ens va guanyar per 3-1.
g) La nostra afició, comp sempre, no fallarà a Mallorca.
En definitiva, no decaiguem, ara no. Siguem forts, de ben segur que patirem molt, però molt. Ara bé, SOM EL SABADELL, i això ho hem d'acabar demostrant sobre el camp!
VISCA EL CE SABADELL FC!!!! I VISCA LA SEVA AFICIO!!!
