Amic Kuskus, en primer lloc dir-te que emociona llegir les teves paraules i veig que ets una persona coneixedora del CF Can Llong. No se si saps que Toni Sánchez va ser jugador durant 2 anys del CE Sabadell (primer equip) amb l'època de Romero i Garcia Llamas, desprès va marxar a la mili i va jugar cedit en el Plasència i fins i tot van jugar el Play Off d'ascens a 2A. A la tornada va tenir una lessió molt greu (triada) i va tenir que deixar el futbol a nivel professional molt jove. Tot això va fer que s'apartès una mica del futbol fins que el meu germà Pirri el va convèncer per jugar a tercera territorial amb el nou CF Can Llong. El CF Can Llong en el seu curt plaç d'història va crear molt sentiments enfrentats, ja que va crear moltes simpàties i antipaties, per la seva forma tan atípica de veure el futbol i com a concepte de club de futbol amateur. Però passat aquests quatre anys ens van donar compte que CF Can Llong no tindria mai un camp de futbol al barri, ja que realmemt en aquest barri hi han altres necessitats., així que vaig proposar a la Junta del CF Can Llong la possibilitat de trobar una sortida digna i que l'equip humà tant maco que hi havia no es perdès i poder assegurar la continuïtat esportiva d'alguns jugadors. Com aficcionat del CE Sabadell notava que hi havia mancança d'un equip de futbol amateur a l'Olímpia i és així quan al més de juny, li vaig proposar a la nova junta directiva del CES la possibilitat d'integrar al CF Can LLong a la seva estructura. Com sí ens podem vanagloriar de ser un equip diferent el CE Sabadell coneixedors de la idiosincracia del Can Llong van acceptar encantats. En aquella reunió estaven Genís, Garcia Llamas, Gamell, Sabater i el president en aquells moments del futbol base, En Jaume Silvestre, i jo els vaig proposar unes condicions que eren: mantenir 8 jugadors de l'equip molt cumplidors, el delegat Angel Aguado (una de les millors persones que conec) i la més important que va ser que Toni Sánchez fos l'entrenador. Va ser una aposta molt forta ja que l'única experiència que tenia Toni Sánchez com entrenador era un equip de cadets i la segona volta de la lliga juntament amb el Pirri en el Can Llong, i va ser ell el que ens va salvar la categoria, i això va fer que aquest petit somni fos possible. No tothom estava d'acord i van sortir molts dubtes però Gamell practicament sense coneixens va ser de les persones que més va confiar en nosaltres.
El nostre objectiu en aquest campionat no és l'ascens, sinò consolidar un gran grup de jugadors i millors persones de cara a l'any vinent, que si potser serà el nostre moment, ja que malauradament aquest any hi han molts equips en el grup que potser són mereixedors d'aquest ascens per història i continuïtat, com el tibidabo, la Sabadellenca, el Badia, la Romànica i sobretot l'Andalucia que s'ha quedat dos anys en portes de l'ascens. Ara que si pugem doncs perfecte, i tot això com tu bé dius gratis.
De moment estem cumplint sobradament el nostre objectiu que era estar entre els primers, tal i com es va dir en una reunió cinc minuts abans de començar el campionat i en el mateix vestidor. Crec que nosaltres no juguem amb la pressió que potser tenen altres equips de pensar continuament en l'ascens. Esperem continuar en la mateixa línia, encara que jo per motius professionals de vegades no puc estar tot el que voldria amb ells. Tot això està sent possible gràcies al treball de Toni Sánchez que malgrat la seva inexperiència està sentant les bases per ser algun dia un gran entrenador d'un gran equip.
Respecte a l'arribada de Verduzco, Cano, i Johni al primer equip és algo del que hem d'estar orgullosos TOTS els jugadors que cada diumenge juguen en els camps de sorra de Sabadell ja que ells representen la gran quanttat de bons jugadors que tenim a la nostra ciutat, des de la Sabadellenca al Llano.
Aprofito per donar les gràcies a les persones que han fet possible tot això com en Gamell (un autèntic malalt del Sabadell) a Sabater i sobretot a Pirri que va portar la majoria dels millors jugadors que tenim, i a tú Kuskus pel teu recolzament.
Perdona per l'extensió però és que el tema m'emociona... Gràcies.