Per alusió, simplement reafirmo el que ha comentat el company Miguel Quereda.
Només acabar el partit hem entrat a la gespa l'Àlex, el Pirri i un servidor precissament amb la intenció d'agafar a aquests dos exarlequinats (l'altre, en Roca, no ha jugat), a peu de camp i amb el "mono" de treball encara posat per fer un parell de preguntes ràpides (tampoc tenim gaire temps al programa, com sabeu, com per fer entrevistes molt llargues).
El primer que es retirava cap al túnel de vestidors era Juanma Cruz, i l'hem cridat, i després ha arribat en Mikel, i hem fet just el mateix. Juanma ha arribat abans que Amantegui, i he cregut oportú fer-li primer al Juanma i després a l'Amantegui, i així li he dit amb ell. Segons m'acaba de dir el Miguel, l'entrevista en total al Juanma Cruz dura 1 minut i mig, perquè us feu una idea de la duració. Dues preguntes: una sobre el partit, i una altra sobre les sensacions de tornar a la Creu Alta.
I quan estàvem acabant la primera pregunta, aixeca els braços Amantegui i marxa, dient alguna cosa així com la que comenta en Miguel. Sincerament, en un primer moment semblava que era una broma, de bon rotllo, entre companys... Però quan he vist que realment marxava cap a vestidors no ho he entès.
Puc entendre que, per exemple, en Jaume, després d'haver-la pifiat al gol, i que el canviessin a la primera meitat, no volgués fer declaracions. I cadascú és lliure de fer declaracions i parlar amb qui vulgui. Però em sobta que una persona que conec, que ha estat a la casa, i que ha estat avisada que seran 2 minuts només i hagi acceptat marxi de cop sense aparent explicació.
Com alguns sabeu, treballo a una ràdio pels matins, i avui al camp de l'Hospi havia d'entrevistar a algun protagonista després del partit. Pel problema que és un programa que engloba moltes categories i que s'anaven produint finals, i cunyes de publicitat... s'ha anat allargant la cosa, i he estat fins a 20 minuts esperant amb en Raúl Salas al túnel de vestidors, quan ja no quedava ningú ni a la graderia ni a la gespa, i els seus companys ja s'havien dutxat fins i tot. I en canvi ell s'ha esperat molt amablement encara amb l'equipació de jugar i les botes. I a tot això, no coneixia fins avui personalment a en Raúl Salas.
Per això m'ha sorprès la reacció d'en Mikel. Puc entendre un moment d'escalfament, però tampoc s'ha produit res extrany que nosaltres sabem per tenir aquesta reacció, i a més ho considero un gest de poc hàbil, ja que no costa res quedar bé amb la premsa, que al cap i a la fi és la que després influeix a la seva carrera, per bé o per malament, i a més a la que va ser casa seva i podent quedar bé amb tota la gent. Però vaja, com diu en Miguel, que cadascú faci el que vulgui, per la meva part cap problema.
