M’havien dit de tot, però socialista encara no. Suposo que aspires al premi a forero més catxondo. Ni m’agradave Solchaga ni m’agrade Solbes.
Com ja he dit abans, los socialistes dels governs de Madrid i la ciutat de Barcelona a principis dels 90 ja van començar amb la cultura del pelotazo, que es va aturar al 96, amb l’arribada amb minoria simple del PP al govern i que va tornar al 2000, amb la majoria absoluta d’Aznar y sus amigos.
Vols que parlem d’abans del 96? Abans del 96, recorde que governava Felipe. Històricament va fotre moltes cagades, però també se va trobar amb uns índexs d’atur el 84 de més del 22% en algunes zones d’Espanya, el seu govern, econòmicament va endeutar-se al principi per crear prestacions i llocs de treball, i amb l’economia mundial de cara, ja que la situació econòmica en europa va permetre inversió estrangera, va recuperar un país que anava 30 anys lluny del nivell de vida de la resta d’europa, on només Portugal i Grècia estaven pitjor que naltres.
Desprès va venir la bonança econòmica general, però el declivi en feina del govern. Van començar per Sevilla, Barcelona i Madrid. Se veu que remenar tants quartos amb les exposicions, olimpiades i demés les va sentar mal i van començar a veure caler fàcil. També a dir que gràcies a estos dos events ací no se va notar tant la crisi del 93. Desprès si que el govern va tenir 3 anys horribles a la deriva, i en particular en temes de fraus i corrupció. Però la crisi no la teníem els treballadors de base. Havíem de treballar com sempre, però podíem pagar la hipoteca.
Simplement, el que crec, que els governs anteriors al 1990 tenien ganes de governar per el poble, però desprès se van ficar en un berenjenal al voler treure’n profit. Ells eren gent que no estaven acostumbrats als calés, i tampoc tenien molta idea de com fer-ne. Afortunadament com no sabien de gran economia, no s’hi ficaven. Va ser quan s’hi van ficar, i van veure calés per arreu que se devien marejar amb tant número i la van *****, a nivell govern, ja que al poble no ens afectava a penes.
En canvi, els que ens van governar els 2000-04, era gent que ja sabia quines tecles tocava econòmicament parlant, i van descontrolar l’economia per al benefici propi. El progrés que se veia en l’economia general, la de l’estat era un progrés exageradament ràpid, però no un progrés econòmic consolidat, i tampoc no va ser un benestar econòmic per als treballadors, que només recollien les migajas. Un colp s’han deixat de caure les migues, a conformar-se amb el terra raspat.
De esos polvos vienen estos lloros, com diu saviament el meu avi.
La crisi és un pastís que portava anys coent-se al forn, lentament... Els anteriors governs han anat posant els seus ingredients, massa ingredients, fins que el pastís s'ha enverinat. I ara se l'ha de menjar ZP & cía. que, per si fos poc, lien més la troca.
Tu l'has pillat al vol.
només et falta parlar de la 'comisió trilateral' i del lobby més gran del món: el 'grup bildelberg'.
Si parlem d'estos, necessitem un foro sencer. Son qui manen en l'economia mondial, i els que poden fer realment que s'acaben les crisi o comencen.