Realment el que va succeïr ahir davant del Llevant B ha de fer reflexionar a molta gent, sobretot a la secretaria tècnica i en definitiva a la direcció esportiva d'aquest club. Cal que es plantegi quins jugadors mereixen seguir vestint la nostra samarreta i quins no. Com bé heu dit molts un espectacle com el d'ahir no es pot tornar a repetir i menys quan, literalment, ens estem jugant la vida.
Sincerament però, no entenc com aquest equip va tenir l'actitud que ahir va mostrar en el terreny de joc. Des de que Ramón Moya dirigeix el Sabadell, era gairebé impossible acabar un partit dient que els jugadors s'havien arrossegat. Al contrari, l'entrega, la lluita i la insistència eren de les principals armes del Sabadell, armes que suplien la manca de qualitat de la nostra plantilla en diversos partits. Aquesta mateixa plantilla havia presentat fins al moment una actitud molt digna i lloable en molts partits, com per exemple el de l'Oriola, Terrassa o Espanyol B. Realment, a excepció del partit a Alacant on tampoc estavem al camp, la resta de derrotes van arribar o per manca de gol, per errades greus en defensa o per ser senzillament inferiors, però gairebé mai per haver-nos passejat pel camp.
Per aquesta raó, vull convidar a la reflexió a tothom. Aproximadament ens queden 9 puntets per assegurar la permanència, i això són tres partits a l'espera de jugar-ne vuit. De res serveix ara per ara començar a descartar jugadors o a ciriminalitzar a uns quants, posant-los en categories. Crec que tots plegats seran força necessaris fins a final de temporada i de res serviria ara crear divisions a la plantilla. Deixem-ho en que ahir tots plegats van tenir una tarda desastrosa, un mal dia i mirem cap endavant. Ara més que mai, visca el Sabadell!
Com deia aquell, les notes a final de curs.
VISCA EL CE SABADELL FC!!!!!!!!!!!!
