Coincideixo amb l´opinió de RANDEL. La lesió de Pablo Sanz ha estat determinant, perquè en aquell moment, jugadors, tècnic i afeccionats han recordat que Txiki, Peque i Hammouch tampoc hi eren i que l´equip quedava seriament mermat de mig camp cap enrera. A més a més, Pablo Sanz intimida a l´adversari i té múltiples recursos com a veterà que és. Així ens han posat en evidència en el gol de l´Osasuna. Crec que aquesta lesió ha marcat un partit, que a la primera part no s´estava jugava tampoc tan malament.
Marcos i Cañadas, els millors i per descomptat, Ramon. Ivan Díaz i Neftalí, algún detall de qualitat, Orife, voluntat i brega i poc més ha donat de sí l´equip. En general, he vist una bona base de futur, però amb una falta de conjunció bastant evident.
Penso que Mora ha de treballar molt l´aspecte anímic dels jugadorsperquè el que no pot ésser és aquest enfonsament després del primer gol. Ja entenc que els jugadors tenien ansietat per agradar, però hem d´ésser més forts i sobreposar-nos. Es imprescindible també que es trobi una "aliniació-tipus" i un sistema definit i personal de joc el més aviat possible.
Ara, ja només toca mirar el pròxim, sense posar-nos-hi tampoc nerviosos, a veure si es guanya a Peralta i podem treure el més gust de boca de partit i agafar una mica més de tranquilitat.
