Uffffffffffff. Joan..... Quin minut de silenci més dificil em toca demà, el teu gran amic Xavi Andreu estarà amb el micro..... jo no sé si podré, et farem tota la familia arlequinada un petit homenatje, i dic petit perquè tot serà poc comparat amb el que et mereixes. Has estat estimat per TOTHOM, socis, directius, jugadors, gent de les penyes, empleats del club... Et trobarem a faltar Joan, quan miri a l'esquerra de la meva cabina i vegi el teu seient buit, no se... Un petó molt gran allà on et trobis. Només vull demanar-te que continuis vetllant per mi com fins ara, encara m'enrecordo quan vaig estar tan fotudeta, abans de l'operació, estaves tan amoinat, que de vegades, el malalt semblaves tú... Adeu Joan, per a mi sempre seràs a part d'un gran amic, el fill de la "Doloretes". Descansa en pau...
