Ángel María Villar serà reelegit president de la Federació Espanyola de Futbol dilluns vinent, 24 de novembre. I ho farà, encara que pugui semblar sorprenent, ja que està imputat en el cas Federació, que instrueix el Jutjat Penal núm. 47 de Madrid, amb una àmplia majoria entre la qual figuraran 12 vots procedents del futbol català. Aquesta és la realitat. Catalunya s’ha venut a Villar després que Jaime Lissavetzky, secretari d’Estat per a l’Esport, se’n rentés les mans i deixés abandonat el precandidat Mateo Alemany, portaveu de la plataforma Federación de Todos, en acceptar que l’Assemblea del Futbol espanyol aprovés al passat mes de març que només podien presentar-se a l’elecció a la presidència de la FEF futbolistes, àrbitres o entrenadors amb llicència en vigor; els 19 presidents de les federacions autonòmiques o aquelles persones que formin part d’algun òrgan de la FEF, FIFA o UEFA d’una federació o lliga nacional. És a dir, Villar, com ha denunciat el senador Pere Sampol, del Bloc per Mallorca, va buscar la complicitat del futbol espanyol per desarmar Alemany i la va trobar. Fins i tot la de Catalunya.
Per què? Quins interessos amaguen el president del FC Barcelona, Joan Laporta; el president de l’RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, o el president de la Federació Catalana de Futbol, Ricard Campoy, per donar suport a Villar? Per què anteposen els seus interessos personals i els de les seves institucions als del país i posen en perill la futura oficialitat de la selecció catalana de futbol? Per què recolzen a un president que, segons l’informe realitzat pels perits José Ignacio Gómez i Juan Martín, ha comès serioses irregularitats en deixar de pagar 67.922 euros a l’Estat en concepte de dietes internacionals en el període comprès entre els anys 1998 i 2002? Per què voten per un home com Villar que, segons els mateixos perits, va decidir cobrar 2.850 euros mensuals a partir del 5 d’octubre de 2004 en concepte de despeses de representació de la FEF i ha augmentat sospitosament el seu patrimoni en 68.109 euros en ingressos d’origen desconegut?
Aliança estreta
Afortunadament, com sol succeir en el món del futbol, hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. Joan Laporta votarà Villar. No podia ser d’una altra manera. El president del Barça és el seu principal aliat a la Lliga de Futbol Professional i vol continuar mantenint el tracte de favor que rep el club blaugrana. La pregunta és clara: algú recorda algun arbitratge d’escàndol contra els interessos del Barça en els últims anys? No. Doncs heus aquí la resposta al suport de Laporta a Villar. A més, el màxim dirigent blaugrana sap que Villar és la seva rampa de llançament cap a la seva carrera a la recerca d’un càrrec important a la UEFA. Laporta, a més, farà que Pep Guardiola, entrenador del Barça i un dels cinc de Primera amb dret a vot, també ho faci per Villar.
El cas de la Federació Catalana de Futbol (FCF) ja és més greu. L’actual president, Ricard Campoy, l’home que va trair Jordi Roche i que encara continua sense convocar eleccions al futbol català, ha venut el vot de l’FCF, després de fer-se diferents fotografies a Madrid amb la candidatura de Mateo Alemany, a canvi de 2,7 milions d’euros per construir les ciutats esportives de Sabadell i de Banyoles i a canvi del permís de Villar per poder organitzar el I Torneig de Nacions. Campoy, incapaç de trobar nous recursos econòmics per a la federació des que va marxar Roche, prefereix viure dels diners de Madrid i ha pactat amb Villar que, mentre ell sigui president, Catalunya es conformarà a jugar el Torneig de Nacions i no reclamarà mai l’oficialitat de la selecció catalana.
L’FCF, a més, ha designat, en una maniobra gens transparent, el Badalona, el Sant Andreu i L’Hospitalet com els tres clubs catalans no professionals que votaran a Madrid. Així que els seus presidents Fermín Casquete (amic de Campoy), Joan Gaspart (vicepresident de la FEF) i Miguel García (vicepresident de l’FCF) també votaran per Villar. I el que ja és el súmmun de la manipulació és que els dos jugadors no professionals escollits a Catalunya per votar a Madrid siguin José Manuel Morales (Sant Andreu) i Quique Cárcel (L’Hospitalet) i que l’entrenador escollit hagi estat Miguel Álvarez, del Badalona. És a dir, ells canten i ballen sols.
Campoy ha demostrat, una vegada més, que domina com ningú l’art de les maniobres fosques i ha aconseguit, com ell va dir molt orgullós dimecres passat a Sabadell, durant la visita de Villar a la Ciutat Olímpia, que «tot el futbol català donarà suport a Villar». Encara que sigui fent trossets els interessos de Catalunya. Encara que sigui donant suport a un president que ha permès que el seu vicepresident, Juan Padrón, hagi comès fraus fiscals superiors a 120.000 euros, límit que marca el delicte contra la Hisenda Pública. A Campoy i Laporta tot això els importa molt poc. Ells només volen conservar, com Villar, la seva cadira sense importar-los el preu que Catalunya hagi de pagar pels seus interessos personals.
La por de mals arbitratges compra vots
L’Espanyol, el Gimnàstic de Tarragona i el Girona? Els altres tres equips catalans de la Lliga de Futbol Professional amb dret a vot apostaran per Ángel María Villar per por de figurar a la llista negra en la qual apareixen aquells equips que van patint nefastos arbitratges jornada rere jornada. En el cas de l’Espanyol, a més, s’ha de tenir en compte l’amistat del seu director general, Pedro Tomás, amb el president de la Federació Espanyola de Futbol. Tomás és vocal de la Junta Directiva de la FEF i no va tenir cap remordiment de consciència a l’hora de votar en contra de la celebració del partit entre la selecció de Catalunya i la d’Estats Units que s’hauria d’haver disputat al mes d’octubre del 2007.
