Em sap especialment greu.
Jo, com tants ex-jugadors, vaig tenir el plaer de conèixer-lo. Ens cuidaven ell i la seva dona com si fossim els seus propis nets (amb perdó).
Evidentment parlo amb la distància i "nebulositat" que dona el pas del temps, fa ben bé 19-20 anys. Desprès d'un partit, ens animàven, ens renyàven, ens consolàven i per tots nosaltres eren persones molt i molt especials. Quan acabava un partit a casa, baixavem trotant del camp de l¡Olimpia per dir-lis de seguida el resultat i que ens donessin una coca-cola o una fanta (que abans era costum) i sempre sempre sempre trobaves una paraula amable i d'ànim i de catxondeo eh. També et fotia una bronca impressionant si no deixaves de seguida la equipació per rentar-la a les rentadores que hi havia al quarto al costat de les oficines actuals.
En aquella època també es deia que el camp del Sabadell era el que tenia la millor gespa i més ben cuidada de tot el futbol espanyol.
També diria, si no vaig errat, que un dels seus fills va ser entrenador meu a l'Infantil.
En fi, una gran pèrdua, d'una gran persona arlekinada (en tots els sentits), d'aquelles persones que són irrepetibles per entranyables.
D.E.P.
