Consulta Popular per a la Independència

[DeatheR]

te contesto por mp, que no es el mejor sitio para forochatear

[dani_CES]

Si fuera vinculante votaría y votaría que no. Yo defiendo que España sea una república federal.

Las consultas de ayer y la que se hizo hace poco al menos han servido para ver las reacciones y la rabia que deben de tener los sectores de la España profunda, centralista, unitaria y anitcatalanista.

[Arrrrrrlekinat]

Total, para lo que ha servido... Yo hoy me he levantado igual.

[Manelinho]

Només una pregunta: algú sap què vol dir ser federal Per no parlar de República federal, com algú ha comentat...

Definició de federalisme (segons la Gran Enciclopèdia Catalana):

Corrent del pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes (foedera) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació. Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents: la centrípeta, o unificadora d'unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d'una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d'entitats polítiques menors, tot i que el lligam d'unió subsisteix. Si la primera direcció tendeix a crear a la llarga noves nacions o integracions culturals més grans i intenses, fins a arribar a l'ideal d'una federació universal basada en el lliure pacte d'homes i de pobles que conserven sense alienació llur personalitat, la segona direcció pretén de restablir la personalitat de determinats grups humans, històricament alienada per unificacions imposades de forma no gens democràtica. La lluita per l'alliberament popular, la conquesta de les llibertats fonamentals i el dret d'autodeterminació dels pobles coincideixen aleshores, i tenen el federalisme com el millor instrument polític per a transformar l'antiga unitat imposada en una nova unitat més forta i durable, car es basa en el lliure consentiment de la població. La direcció centrípeta del federalisme ha seguit generalment el camí progressiu de les aliances circumstancials; la confederació d'estats independents i sobirans o associació de caràcter internacional, permanent i orgànic; i l'estat federal o federació d'estats, amb sobirania dividida entre el primer i els segons. La marxa cap a la unitat ha fet dels actuals estats federals la culminació del federalisme en tant que creador d'importants estats moderns (Estats Units d'Amèrica, Suïssa), però la mateixa complexitat de les societats de capitalisme avançat ha reduït l'abast del federalisme i ha afavorit una nova centralització i un augment dels poders reals de l'estat federal sobre els estats federats. La federació es produeix quan es donen certs vincles més o menys sòlids d'unió entre els grups incorporats a l'estat federal (raça, llengua, contigüitat territorial, tradicions històriques comunes o interessos econòmics complementaris); per això la construcció d'unitats polítiques d'abast continental, com l'europea, topa de moment amb la insuficiència d'elements unificadors objectius. D'altra banda, el procés federatiu té un caràcter conscient i lliure, el qual ha de cristal·litzar en un pacte entre estats o constitució federal. La constitució representa en l'estat federal quelcom més que una formalitat legal: és l'instrument jurídic del pacte entre estats i, per tant, la seva permanència és reforçada per procediments de reforma constitucional dificultosos i complexos. Al costat de la constitució federal sobreviuen o s'estableixen les constitucions dels estats federats com a lleis fonamentals d'una autonomia de contingut constitucional, la qual comprèn la competència més àmplia sobre legislació. El principi de la divisió de poders s'articula en l'estat federal de forma funcional i territorial. Els estats membres de la federació i l'estat federal es divideixen llurs respectives competències segons una doble enumeració d'aquestes. Els poders "residuals" no enumerats en la constitució són atribuïts d'una manera flexible als estats federals. La divisió territorial de competències és molt variada en les diferents federacions, però, en general, són atribuïdes a l'estat federal les relacions internacionals, les forces armades, el comerç exterior i les duanes, les comunicacions i el comerç interior, la moneda, els pesos i les mesures, el règim polític i les institucions polítiques i jurídiques fonamentals. La dualitat d'ordres constitucionals i de competències legislatives es reflecteix en la dualitat de cambres parlamentàries. Cada estat federat participa directament mitjançant la segona cambra federal, al costat de la primera cambra, la qual representa tota la població de la federació, amb independència de la distribució geogràfica. La cambra federal representa el poble de cada estat, i el nombre de representants és igual per a cadascú, car així equilibren les desigualtats de població o territori que puguin existir en la federació. El poder executiu federal correspon generalment a un president de la República i a un consell, els quals actuen de formes molt diverses, segons el sistema específic de govern adoptat (presidencialista, parlamentari, directorial, etc). El poder judicial és també dual, és a dir, hi ha una doble jerarquia judicial al costat d'un tribunal federal constitucional característic, encarregat de resoldre els conflictes entre la federació i els estats federats, o bé entre els estats mateixos o entre els ciutadans de diversos estats.

Ja em perdonareu que hagi exposat la parrafada. Veureu que ha d'haver igualtat de condicions en les parts per arribar al federalisme. De veritat que penseu que això seria possible

[dani_CES]

Només una pregunta: algú sap què vol dir ser federal Per no parlar de República federal, com algú ha comentat...

Definició de federalisme (segons la Gran Enciclopèdia Catalana):

Corrent del pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes (foedera) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació. Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents: la centrípeta, o unificadora d'unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d'una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d'entitats polítiques menors, tot i que el lligam d'unió subsisteix. Si la primera direcció tendeix a crear a la llarga noves nacions o integracions culturals més grans i intenses, fins a arribar a l'ideal d'una federació universal basada en el lliure pacte d'homes i de pobles que conserven sense alienació llur personalitat, la segona direcció pretén de restablir la personalitat de determinats grups humans, històricament alienada per unificacions imposades de forma no gens democràtica. La lluita per l'alliberament popular, la conquesta de les llibertats fonamentals i el dret d'autodeterminació dels pobles coincideixen aleshores, i tenen el federalisme com el millor instrument polític per a transformar l'antiga unitat imposada en una nova unitat més forta i durable, car es basa en el lliure consentiment de la població. La direcció centrípeta del federalisme ha seguit generalment el camí progressiu de les aliances circumstancials; la confederació d'estats independents i sobirans o associació de caràcter internacional, permanent i orgànic; i l'estat federal o federació d'estats, amb sobirania dividida entre el primer i els segons. La marxa cap a la unitat ha fet dels actuals estats federals la culminació del federalisme en tant que creador d'importants estats moderns (Estats Units d'Amèrica, Suïssa), però la mateixa complexitat de les societats de capitalisme avançat ha reduït l'abast del federalisme i ha afavorit una nova centralització i un augment dels poders reals de l'estat federal sobre els estats federats. La federació es produeix quan es donen certs vincles més o menys sòlids d'unió entre els grups incorporats a l'estat federal (raça, llengua, contigüitat territorial, tradicions històriques comunes o interessos econòmics complementaris); per això la construcció d'unitats polítiques d'abast continental, com l'europea, topa de moment amb la insuficiència d'elements unificadors objectius. D'altra banda, el procés federatiu té un caràcter conscient i lliure, el qual ha de cristal·litzar en un pacte entre estats o constitució federal. La constitució representa en l'estat federal quelcom més que una formalitat legal: és l'instrument jurídic del pacte entre estats i, per tant, la seva permanència és reforçada per procediments de reforma constitucional dificultosos i complexos. Al costat de la constitució federal sobreviuen o s'estableixen les constitucions dels estats federats com a lleis fonamentals d'una autonomia de contingut constitucional, la qual comprèn la competència més àmplia sobre legislació. El principi de la divisió de poders s'articula en l'estat federal de forma funcional i territorial. Els estats membres de la federació i l'estat federal es divideixen llurs respectives competències segons una doble enumeració d'aquestes. Els poders "residuals" no enumerats en la constitució són atribuïts d'una manera flexible als estats federals. La divisió territorial de competències és molt variada en les diferents federacions, però, en general, són atribuïdes a l'estat federal les relacions internacionals, les forces armades, el comerç exterior i les duanes, les comunicacions i el comerç interior, la moneda, els pesos i les mesures, el règim polític i les institucions polítiques i jurídiques fonamentals. La dualitat d'ordres constitucionals i de competències legislatives es reflecteix en la dualitat de cambres parlamentàries. Cada estat federat participa directament mitjançant la segona cambra federal, al costat de la primera cambra, la qual representa tota la població de la federació, amb independència de la distribució geogràfica. La cambra federal representa el poble de cada estat, i el nombre de representants és igual per a cadascú, car així equilibren les desigualtats de població o territori que puguin existir en la federació. El poder executiu federal correspon generalment a un president de la República i a un consell, els quals actuen de formes molt diverses, segons el sistema específic de govern adoptat (presidencialista, parlamentari, directorial, etc). El poder judicial és també dual, és a dir, hi ha una doble jerarquia judicial al costat d'un tribunal federal constitucional característic, encarregat de resoldre els conflictes entre la federació i els estats federats, o bé entre els estats mateixos o entre els ciutadans de diversos estats.

Ja em perdonareu que hagi exposat la parrafada. Veureu que ha d'haver igualtat de condicions en les parts per arribar al federalisme. De veritat que penseu que això seria possible

Si lo sé, ya que estoy estudiando una licenciatura de Sociología y he tocado estos temas aunque sea mínimamente.
No voy a defender una cosa de la que no tengo ni idea, no tiene sentido. Otra cosa muy diferente es que piense que és o no posible llegar a ello en la actualidad ( obviamente creo que no lo és).

[FerniSBD]

Hombre, tanto como éxito Ferni... Tú mismo lo estás diciendo, los que han votado que sí se puede decir que son los independentistas reales que hay en la ciudad, ya que son los promotores y los interesados, y si a ese 25% hay que restarle los votos negativos pues ya me dirás tú. Por eso creo que intentar hacer una consulta de este tipo en Sabadell sería aparte de una pérdida de tiempo una estupidez, ya que los datos de participación y los de voto positivo serían irrisorios, y supongo que en todas las grandes ciudades de Catalunya pasaría o pasará más o menos lo mismo. No sé, yo siempre lo digo, hay que fijarse un poco más en la realidad de la gente, fijarse en la calle y dejarse de tonterías, está bien que cada uno quiera defender y reivindicar lo suyo, pero si por ese 20% o menos de población en cada ciudad que quiere la independencia hay que crear ese constante clima de confrontación y despego hacía el resto de España completamente irreal que es utilizado por políticos de un lado y de otro para sus intereses ya digo que a mi no me merece la pena. Parece que la gente no salga a la calle, que somos miles, bueno, millones, los que celebramos la Eurocopa y vamos escuchando Estopa y Camarón en el coche por las calles del barrio hombre...

Yo haría esta consulta: QUIERES QUE TU PASTA Y TUS IMPUESTOS SE QUEDEN EN CATALUÑA PERO SEGUIR SIENDO ESPAÑOL? Esa sí que tendría éxito jaja 

Claro q es un éxito q 3 de cada 10 habitantes de St Cugat con derecho a voto hayan ido a las urnas.
Está claro q casi todos los q han hecho el esfuerzo de ir a votar son los q optaban por el sí, pero también hay q ser realistas y dentro del 70% de ciudadanos que no han votado creo que habrá un mínimo de 25-30 % mas que si el referéndum fuera oficial también optaría por el sí, con esto ya llegariamos como mínimo al 55-60% que votarían el sí, con lo cuál se podría decir que mas de la mitad de St Cugat quiere la independéncia de Cataluña, ojo al dato q con estos datos se confirmaría que la independencia de Cataluña no solo la quieren 4 gatos.

Lo q no me acaba de cuadrar es en q se puede basar un imigrante a la hora de dar un SÍ  o un NO en este referéndum. Este aspecto lo ignoro totalmente.

[ENCIGALAT]

Y también,que chavales de 16 años puedan votar en este simulacro,me parece bastante ridículo,puesto que aún n o tienen la edad legal para ejercer el derecho a voto en un referéndum "oficial",así como muchos inmigrantes a los que se les ha dado una "master class" de  independentismo en 10 minutos.

[FerniSBD]

Y también,que chavales de 16 años puedan votar en este simulacro,me parece bastante ridí****,puesto que aún n o tienen la edad legal para ejercer el derecho a voto en un referéndum "oficial",así como muchos inmigrantes a los que se les ha dado una "master class" de  independentismo en 10 minutos.

Master class 
Si estigués el sr. Josep Anglada com a president de la Generalitat ja els veuríem a tots fotent cua 5 dies abans per a votar que NO a la independència xDDD

[Manelinho]

Sincerament crec, i no només perquè seria la meva opció, que quan es pugui fer aquest referèndum 'de veritat' i tingui validesa, el SÍ guanyarà de manera aclaparadora. Penso que ara mateix molts esteu simplificant el tema en aquells que a casa parlen en català o en castellà, que els primers votaríem tots que sí i els segons que votarien tots que no i això és erroni.
Per posar un exemple molt simplista i futbolístic (ja que estem en aquest fòrum) us diré que molts culés -en principi els grans defensors del catalanisme- estan preocupats perquè si fóssim independents, en quina lliga de futbol jugarien En una suposada lliga catalana els màxims rivals del FC Barcelona per guanyar la lliga serien l'Espanyol, Nàstic, Girona, Lleida i, per suposat, nosaltres (amb perdó de Gramenets i Sant Andreus). Simplement per això, com que hi ha gent molt curta de mires, no ho tindrien gens clar. Tot i que segur que alguns d'ells van anar a Mestalla a la final de copa i van xiular quan va sortir el Borbó.
Per altra banda, molts castellanoparlants, de per exemple l'area metropolitana, són ben concients de que cada vegada que volen anar a veure a la família de Murcia, paguen una calerada en autopistes fins a Tarragona, però a l'arribar a València, per art de màgia, s'acaben els peatges.
I aquest és només un exemple. Les diferències econòmiques són estratosfèriques, això no és cap secret. Està calculat, arrel d'haver publicat les balances fiscals, que cada mil eurista català podria arribar a cobrar mil euros més anyalment si Catalunya fos independent. Es diu de pressa, oi D'això en diem l'expoli fiscal, segur que sona a tothom.
Com tot doncs, és qüestió de valors culturals, morals i si voleu fins i tot racials o futbolístics, però per damunt de tot, segur que són econòmics. I parlo per les dues parts: dels qui ens volem independitzar i dels qui no volen que ens independitzem. O és que algú creu que no volen que siguem independents perquè a la resta d'espanya els caiem tan bé i ens estimen tant

Per últim i només com a incís, per aquí s'ha parlat de que extranya que els immigrants hagin anat a votar. Veig que extranya ara i alguns es posen les mans al cap perquè votin, quan ho fan a favor del sí, quan donaven per fet que seria a l'inversa. Però és evident que no es te en compte que molts d'aquests immigrants arriben de països que han estat colònies i saben perfectament de quin tema estem tocant quan parlem de la independència.

[antcarcer]

Per altra banda, molts castellanoparlants, de per exemple l'àrea metropolitana, són ben concients que cada vegada que volen anar a veure a la família de Múrcia, paguin una forns de calç a autopistes fins a Tarragona, però a l'arribar a València, per art de màgia, s'acaben els peatges

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


Seguint aquest fil del MANELINHO, quan arriben a casa dels familiars a Múrcia, Andalusia, la Manxa, etc!!! ala a aguantar tot tipus d'insults cap a Catalunya... Molts ja no van, però a alguns per tal de tenir vacances pagades 10 o 15 dies, aguanten el que sigui...

[Manelinho]

Per altra banda, molts castellanoparlants, de per exemple l'àrea metropolitana, són ben concients que cada vegada que volen anar a veure a la família de Múrcia, paguin una forns de calç a autopistes fins a Tarragona, però a l'arribar a València, per art de màgia, s'acaben els peatges

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


Seguint aquest fil del MANELINHO, quan arriben a casa dels familiars a Múrcia, Andalusia, la Manxa, etc!!! ala a aguantar tot tipus d'insults cap a Catalunya... Molts ja no van, però a alguns per tal de tenir vacances pagades 10 o 15 dies, aguanten el que sigui...

Aquí ja no hi entro. Això depen del grau de 'persona' que tingui cadascú i de tot hi ha. Jo mateix tinc uns molt bons amics a Salamanca, que entenen i respecten el meu independentisme, tot i que ja sabem com va majoritàriament per aquelles contrades.

[Manelinho]

Per cert... perquè alguns doneu per fet que els que no han anat a votar votarien que no Hi ha molta gent que no hi ha anat perquè no te cap validesa legal.
Això d'adjudicar-se l'absenció és absolutament erroni. Quanta gent vota en unes eleccions 'vàlides' ja siguin municipals, nacionals, estatals, europees o fins i tot per votar sobre l'estatut
Aquell qui no va anar a votar no se li pot presuposar un vot negatiu a la consulta, simplement és abtenció i punt.

[MUTIO]

Si aquesta votació mai fos vàlida, que nosaltres no ho veurem pas, crec que el resultat final seria un NO. I la clau és el que més amunt ha comentat el Ferni. Jo no dic ni que estigui bé ni malament, però està clar que ja hi ha massa barreja com perque el sentiment més catalanista continui sent majoritari.

Jo en el que realment no estic d'acord és en pagar carreteres a extremadura, llibres a andalusia, sanitat a........ etc....... i que encara diguin que som uns lladres i que ens ho quedem tot. Com també estic molt cansant del maltracte que rep Catalunya en els mitjans de comunicació i no dels llocs més radicals, sinó des de qualsevol part, ja sigui Tele 5, Antena 3......

Per la demagògia que s'ha d'anar escoltant que diu que si Catalunya fos independent, en matèria esportiva, s'hauria de fer la lliga catalana..... bla bla bla, podriem prendre com exemple a l'Andorra. Un equip a qui segurament la majoria de gent li dona igual si juga a la lliga espanyola o no. I per posar un exemple, no hi ha estament més important (en aquest aspecte) que la federació espanyola de futbol que li interessi més que equips com el Barça continuéssin jugant la lliga espanyola.

I ja dic, que jo personalment no dic ni que votés una opció o una altra ja que s'haurien de veure força coses abans de decidir..... i amb els polítics actuals (ERC o CIU) que podrien encapçalar aquestes opcions......... ja em perdonareu, però quina pena i que malament que ho fan.

[BLANC-I-BLAU]

Sincerament crec, i no només perquè seria la meva opció, que quan es pugui fer aquest referèndum 'de veritat' i tingui validesa, el SÍ guanyarà de manera aclaparadora. Penso que ara mateix molts esteu simplificant el tema en aquells que a casa parlen en català o en castellà, que els primers votaríem tots que sí i els segons que votarien tots que no i això és erroni.
Per posar un exemple molt simplista i futbolístic (ja que estem en aquest fòrum) us diré que molts culés -en principi els grans defensors del catalanisme- estan preocupats perquè si fóssim independents, en quina lliga de futbol jugarien En una suposada lliga catalana els màxims rivals del FC Barcelona per guanyar la lliga serien l'Espanyol, Nàstic, Girona, Lleida i, per suposat, nosaltres (amb perdó de Gramenets i Sant Andreus). Simplement per això, com que hi ha gent molt curta de mires, no ho tindrien gens clar. Tot i que segur que alguns d'ells van anar a Mestalla a la final de copa i van xiular quan va sortir el Borbó.
Per altra banda, molts castellanoparlants, de per exemple l'area metropolitana, són ben concients de que cada vegada que volen anar a veure a la família de Murcia, paguen una calerada en autopistes fins a Tarragona, però a l'arribar a València, per art de màgia, s'acaben els peatges.
I aquest és només un exemple. Les diferències econòmiques són estratosfèriques, això no és cap secret. Està calculat, arrel d'haver publicat les balances fiscals, que cada mil eurista català podria arribar a cobrar mil euros més anyalment si Catalunya fos independent. Es diu de pressa, oi D'això en diem l'expoli fiscal, segur que sona a tothom.
Com tot doncs, és qüestió de valors culturals, morals i si voleu fins i tot racials o futbolístics, però per damunt de tot, segur que són econòmics. I parlo per les dues parts: dels qui ens volem independitzar i dels qui no volen que ens independitzem. O és que algú creu que no volen que siguem independents perquè a la resta d'espanya els caiem tan bé i ens estimen tant

Per últim i només com a incís, per aquí s'ha parlat de que extranya que els immigrants hagin anat a votar. Veig que extranya ara i alguns es posen les mans al cap perquè votin, quan ho fan a favor del sí, quan donaven per fet que seria a l'inversa. Però és evident que no es te en compte que molts d'aquests immigrants arriben de països que han estat colònies i saben perfectament de quin tema estem tocant quan parlem de la independència.

No t´has preguntat mai perquè a València (comunitat dintre del mateix domini idiomàtic de Catalunya) si que tenen aquests aventages ? .  No serà que l´estratègia d´ells és l´encertada ?  Probablement una política de "col.laboració intel.ligent" amb la resta d´Espanya (que és el que fa la comunitat valenciana) donaria millors resultats que l´habitual enfoc  "victimista" i desafecte" que crec que no ens beneficia.

[Manelinho]

Sincerament crec, i no només perquè seria la meva opció, que quan es pugui fer aquest referèndum 'de veritat' i tingui validesa, el SÍ guanyarà de manera aclaparadora. Penso que ara mateix molts esteu simplificant el tema en aquells que a casa parlen en català o en castellà, que els primers votaríem tots que sí i els segons que votarien tots que no i això és erroni.
Per posar un exemple molt simplista i futbolístic (ja que estem en aquest fòrum) us diré que molts culés -en principi els grans defensors del catalanisme- estan preocupats perquè si fóssim independents, en quina lliga de futbol jugarien En una suposada lliga catalana els màxims rivals del FC Barcelona per guanyar la lliga serien l'Espanyol, Nàstic, Girona, Lleida i, per suposat, nosaltres (amb perdó de Gramenets i Sant Andreus). Simplement per això, com que hi ha gent molt curta de mires, no ho tindrien gens clar. Tot i que segur que alguns d'ells van anar a Mestalla a la final de copa i van xiular quan va sortir el Borbó.
Per altra banda, molts castellanoparlants, de per exemple l'area metropolitana, són ben concients de que cada vegada que volen anar a veure a la família de Murcia, paguen una calerada en autopistes fins a Tarragona, però a l'arribar a València, per art de màgia, s'acaben els peatges.
I aquest és només un exemple. Les diferències econòmiques són estratosfèriques, això no és cap secret. Està calculat, arrel d'haver publicat les balances fiscals, que cada mil eurista català podria arribar a cobrar mil euros més anyalment si Catalunya fos independent. Es diu de pressa, oi D'això en diem l'expoli fiscal, segur que sona a tothom.
Com tot doncs, és qüestió de valors culturals, morals i si voleu fins i tot racials o futbolístics, però per damunt de tot, segur que són econòmics. I parlo per les dues parts: dels qui ens volem independitzar i dels qui no volen que ens independitzem. O és que algú creu que no volen que siguem independents perquè a la resta d'espanya els caiem tan bé i ens estimen tant

Per últim i només com a incís, per aquí s'ha parlat de que extranya que els immigrants hagin anat a votar. Veig que extranya ara i alguns es posen les mans al cap perquè votin, quan ho fan a favor del sí, quan donaven per fet que seria a l'inversa. Però és evident que no es te en compte que molts d'aquests immigrants arriben de països que han estat colònies i saben perfectament de quin tema estem tocant quan parlem de la independència.

No t´has preguntat mai perquè a València (comunitat dintre del mateix domini idiomàtic de Catalunya) si que tenen aquests aventages ? .  No serà que l´estratègia d´ells és l´encertada ?  Probablement una política de "col.laboració intel.ligent" amb la resta d´Espanya (que és el que fa la comunitat valenciana) donaria millors resultats que l´habitual enfoc  "victimista" i desafecte" que crec que no ens beneficia.

M'agradarà veure el país valencià (o no) d'aquí a uns anys, quan el boom immobiliari que van crear els acabi d'ensorrar per fer i ser 'la platja de Madrid'.
Per cert, la nostra col·laboració com pot ser intel·ligent A més els hem de dir 'amén' i llepar el cul a tot l'expoli ... només faltaria això
En aquest cas podriem dir allò de 'viure de genolls o morir d'empeus'.

[antcarcer]

Ostres BLANC-I-BLAU, si es fes això que tu dius, ja no seria Catalunya... només cal saber una mica d'història, i de seguida es dóna un compte la fòbia que ens tenen de tota la vida, a part de tots els vividors i lladres que tenim a casa...

[BERNISABADELL]

M'han passat un mail força interessant sobre la participació en les consultes del passat 13 de Desembre.

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% de participació és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

[Inda]

M'han passat un mail força interessant sobre la participació en les consultes del passat 13 de Desembre.

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% de participació és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Lo fotut es que sembla que comencen els interessos particulars

[FerniSBD]

M'han passat un mail força interessant sobre la participació en les consultes del passat 13 de Desembre.

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% de participació és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Home el q està clar és q per la poca publicitat que s'ha fet sobre aquest referèndum, almenys jo n'he vist poqueta, el percentatge de gent que a anat a votar és altíssim. De ben segur que en un referèndum oficial no s'hauria baixat del 60% de participació, amb lo qual es demostra que el tema sigui per dir que SI sigui per dir que NO desperta un interés bastant elevat a tots els catalans, inclús més elevat q unes eleccions de la Generalitat en les quals difícilment es sobrepassa la xifra del 50% de participació.

Apart d'això, tb s'ha de ser concient q no es pot vendre l'ós abans de ser caçat. Amb això el q vull dir és que els resultats podrien ser sorprenentment negatius a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Potser m'equivoco i de fet els resultats d St Cugat em creen els meus dubtes, però s'em segueix fent difícil pensar q a Sta.Coloma de Gramané, Hojjpitalé de Yobregá, Zabadé, Cornejà de Yobregá o Badalona guanyaria amb claretat el sí. Ja us dic potser m'equivoco però q veient els resultats de les eleccions de la Generalitat on el PSC guanya només per ser la força més votada a la província de BCN  ja en tinc prou.

[sexeibirra]

Jo no puc votar. Soc valencià i no tinc padró a Catalunya.
@ BLANC-I-BLAU:
Açò és un escrit provocador o com va? M’ho he hagut de llegir tres colps per a convencer-me que ho has escrit de veritat, no sé si amb 5 gin-tònics al cos o des del desconeixement absolut del País Valencià o Comunitat Valenciana.
Quins avantatges? Simplement tenim la ‘sort’ de que Alacant i la costa sud de València cau vora Madrit i cada estiu mos trobem a milers de mesetaris veraneant allà, i la resta de l’any, los de la Inserso. Estratègia encertada? Bandejar l’idioma propi, uns volent separar-la de la llengua comú, altres directament exterminant-la, com el departament d’educació que no permet en molts coles que haja una línia en valencià ‘per nombre d’alumnes’.
Col-laboració intel-ligent? Més aviat servilisme absolut, primer amb un president que només pensava en ficar-se a Madrit, desprès amb un president cartagenero que se va ficar a Madrit i ara amb el Conde Drácula i la Abeja Maya que mos estan dixant una terreta de fantasia.
Ací baix, primer mos han basat la economia en turisme i construcció, però quan no haja més terra per construïr, el totxo se menja? NO. Quan els turistes de temporà passen a ser turistes que compren vivenda i venen ací al retiro dorat, paguen la seguretat social que rebran? NO. Quan al cap i casal han volgut fer grans plans urbanístics han respectat la singularitat de barris com el Cabanyal? NO.


Saps on hi ha la tasa actual més alta d’aturats?  Saps on hi ha el major nombre de delictes de petits furts? Saps on hi ha la major tasa d’assasinats per càpita? Saps on segons la UE s’ha destruït més el medi ambient coster en tot el continent? Saps on hi ha una inmigració més incontrolada i la tasa d’inmigrants per escola més alta d’europa sense garanties d’integració? I més casos de corrupció d’europa? I més tasa d’impagats d’espanya?


Totes estes preguntes, tenen una resposta: País Valencià o Comunitat Valenciana, segons qui l’anomene.