Historia con 3 palabras

[jo]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història

[BERNISABADELL]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui

[Uri50]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és

[Pedrito]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de

[Inda]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera

[felix]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa

[Uri50]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una

[Mendo]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de

[dani_CES]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut

[jo]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu

[DeatheR]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer

[DimonietSBD]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb

[Pedrito]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la

[Uri50]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la tigressa boja per

[jo]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la tigressa boja per explicar el retorn

[Évir]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la tigressa boja per explicar el retorn de jackie chan

[jordix]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la tigressa boja per explicar el retorn de jackie chan a la NCA

[Évir]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la tigressa boja per explicar el retorn de jackie chan a la NCA que va matar

[jordix]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la tigressa boja per explicar el retorn de jackie chan a la NCA que va matar al home de

[jo]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent. Aquesta inversemblant història encara que pugui semblar mentida és rotundament fruit de la inventiva forera, que mai deixa de ser una font inesgotable de coneixement científic reconegut i preuat arreu del món sencer. Pero seguim amb l'elefant i la tigressa boja per explicar el retorn de jackie chan a la NCA que va matar al home de la bufanda arlequinada