Historia con 3 palabras

[sexeibirra]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-le

[Uri50]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-le una canço en

[jo]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es

[JMLL]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a

[jo]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació

[DeatheR]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va

[Xavii]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que

[Pedrito]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord

[Navarrog]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio

[Xavii]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar

[Uri50]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un

[DimonietSBD]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per

[DeatheR]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent

[Inda]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al

[sexeibirra]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per

[DeatheR]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant

[JMLL]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc

[DeatheR]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a

[jordix]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a ortiz blanco

[Pedrito]

Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament  recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar a comprar un red bull per al seu asistent però estava al lateral ocupat per un elefant gegant que de poc es menja a Ortiz Blanco i l'assistent.