2-4
, i ja sóm últims
, encara que només estem a un punt de la permanencia. Bueno, potser lo millor es que Lagunak i Oviedo han perdut també, i en el duel directa entre Gijón i Trans.Alcaine ha guanyat el que menys punts tenia (millor dit,cap), i això ens va bé perque així el Gijón no s'en va de la clasificació, encara que ara siguem últims.
Del partit, per resumirlo de forma rapida, en el primer temps hem sigut una banda, més o menys la mateixa imatge de com el partit contra Barça; i el segon temps, com a minim ens hem semblat a un equip de futbol.
En el primer temps, lo únic positiu que hem fet ha sigut al pal de l'Olga, perque no hem jugat a res. Al Torrejón sense fer res de l'altre món, ens ha fotut tres, sobretot expectacular el primer, de com no es te que defensar un corner. Destacar l'expulsió de Jade del Torrejón, per protestar a l'arbitre, estil Beckam, dos targetas en un minut, la segona per aplaudir el colegiat (que dolents que són els arbitres
).
A la segona part, hem sortit totalment diferents. Semblar que aquest equip sino va perdent per dos o tres, no es posar les piles. Hem tingut 15 o 20 minuts que hem jugat tot el rato al camp del Torrejón, buscant el gol, i el contrari defensantse com podia. Ha arribat 1-3 de la Mireia, i casi 2-3, amb un xut de l'Olga. Pero fixat de que quan estaban animades buscant la remontada, va hi l'Alba, hi fot una cantada que ens constar el 1-4, per la sorpresa de una pilota llarga que bota a l'area i amb camp mullat surt disparada a porteria i sorpren a la portera. Ja ho diuen, de quan tot surt malament, i encara pot anar pitjor.
A partir d'aquí, s'ha ha acabat el partit. S'ha fet el 2-4, pero també el Torrejón hem podria haber marcat algun altre. Potser lo més destacat d'aquest periode ha sigut que s'ha vist molt clar quines jugadores volien seguir lluitant per la remontada i quines lis faltar esperit de lluitar i de fe. Hi ha quines es ficant en tots els "fregados", van per la pilota i lluitant, i altres que abans de fer-ser mal no posant la cama en contundencia. Sento ser tan dur, pero quin va veure el partit, content no pot estar. Les del Torrejón, desde primer minut, van anar a per totes, lluitant cada pilota fins últim moment, el millor exemple la seva jugadora de banda dreta. I nosaltres, pues algunes perdent pues no van a buscar la pilota quan surt fora del camp, no treiem rapid les faltes, etc... En definitiva, que ens faltar esperit d'equip, de creure que es pot guanyar i que tothom estiguir compromés amb això.
Ser que aquestes paraules podem fer mal a determinada gent, pero lo de ahir en certs moments va semblar això. Ojala que en els proxims partits l'equip fem facir menjar les meves paraules en el camp, pero avui per avui, amb la actitud de certes jugadores, no guayarem cap partit, i amb Rayo, ens golejarant. Ojala m'equivoqui.
I per acabar, lo millor, ha sigut el magnific partit de la Mireia Chico, no només per els gols, sino també en defensar. També força bé, la Noemí, Olga i la Esther Clapes
.
I vagir per endavant, que ojala la cosa canviir a camp del Rayo. Anims a l'equip i per el cos tecnic per la situació que estem.
