Us ajunto la noticia d'ahir del Sabadell del 9esportiu, explicant el fixatge de Llorente, com també explica la historia de Longás, força interessant::
MIGCAMPISTES · Llorente va competir amb Longás per fitxar pel Sabadell PRIMERA · L’exjugador del Nàstic va deixar de banda
l’opció del Sabadell perquè ho tenia mig fet amb el Granada, però els plans van canviar després que els arlequinats fitxessin el del Vila-real[/i]
Amb Juvenal, Fito, Hèctor Simon, Juanjo, Hidalgo i Arteaga, la direcció esportiva del Sabadell tenia clar que només havia de fitxar un migcampista per deixar enllestida la línia. Havent confiat en gran part dels futbolistes, es va decidir prescindir de Puigdollers i de Samuel– que la temporada passada van aconseguir la permanència, calia afinar molt en el jugador que acabés fitxant. Amb Antonio Longás la direcció esportiva del Sabadell va posar-s’hi en contacte feia mesos. El jugador respectuosament, però, no volia decidir res del seu futur fins que el Nàstic no hagués baixat matemàticament, i així les converses entre la direcció esportiva arlequinada i l’agent del jugador no van començar fins que no va acabar la temporada. El perfil de Longás s’ajustava al que volia el Sabadell, un migcampista de toc amb molt de dinamisme però, això sí, capaç també de jugar d’interior. Per això, les primeres converses amb el Sabadell van ser molt positives. Es va començar a filtrar que l’acord ja estava fet i el que es publicava no anava gaire desencaminat: Antonio Longás va arribar a un acord amb el Sabadell, però encara preferia esperar. Volia esperar perquè clubs de primera divisió havien preguntat per ell. El Sabadell fins i tot es va arriscar i li va proposar signar el contracte amb una clàusula que l’anul·lava si acabava fitxant per un equip de categoria superior. Les dues parts volien que si Longás jugués a segona el seu equip fos el Sabadell, però el jugador no va voler signar res per si l’acabava perjudicant. L’interès del Granada pel migcampista es va intensificar i es va asseure amb l’agent diverses vegades; l’acord era a prop. Tan a prop que el jugador va arribar a comunicar al Sabadell que, tot i que li sabia molt de greu, l’opció de primera era massa temptadora. Per això Xavi Roca i el seu equip van tirar endavant altres propostes fins a tancar el fitxatge de Fernando Llorente, del Vila-real. Però mentre que Llorente es va convertir en l’opció prioritària per al Sabadell Longás va veure com les condicions que li proposava el Granada no eren les que més s’adequaven als seus interessos. El conjunt presidit per Quique Pina, que també té el control de l’Oviedo i el Cadis, li assegurava un contracte de tres anys, però obligatòriament havia de passar cedit almenys una temporada a un d’aquests dos equips a segona B. L’exjugador del Nàstic va trencar les negociacions amb el Granada i va trucar a un Sabadell que feia només tres hores que havia segellat el fitxatge de Llorente. En aquell moment, davant la negativa arlequinada, el jugador no va tenir més remei que fitxar pel Racing de Santander. “Tot i que Longás és un jugador molt dinàmic, tinc la sensació que l’hem acabat encertant escollint Llorente, per la seva polivalència i qualitat”, admet amb sinceritat la comissió esportiva arlequinada. L’adquisició del migcampista del Vila-real, però, tampoc no va ser gens fàcil perquè no va arribar a un acord amb el conjunt de la Plana i va ser immediatament temptejat pel Madrid i el seu filial. La indecisió dels blancs va portar Llorente, l’opció finalment prioritària, a fitxar pel Sabadell i a convertir-se en la peça que faltava per al mig del camp.
El9esportiu
