Amic didak 13, et reprodueixo l'article que Josep Ache va publicar a DS el 8-1-03 titulat "El Sabadell y la "Republica de trabajadores".
Ho establia l'article primer de la Constitució. España es una República democrática de trabajadores de toda clase que se constituye en régimen de Libertad y de Justicia". I pel diari AS, el Sabadell era l' "equipo de trabajadores" per excel.lència. En efecte, tots els jugadors treballaven fora del camp. I així i tot, eren a la final de la Copa d'Espanya.
Com un símbol del règim. En aquell juny del 1935, quan el Sabadell era a punt de disp***r contra el Sevilla la final de la Copa, el diari AS no s'en estava pas de suggerir-ho en l'amplíssim reportatge que va dedicar a l'equip de la ciutat. Ho detallava en un gran reportatge, de tres pàgines profusament il.lustrades amb gravats al buit, i escrites per un redactor, F. Subirán Moneo, enviat expressament a Sabadell.
A aquelles alçades, l' "amateurisme" del Sabadell era estrany en les grans categories del futbol nacional. Tot i que lluny de les magnituds que ha pres, el professionalisme era un fet, més que una tendència. Pero més sorprenent encara, resultava la trajectòria de l'equip. Sense haver arribat encara a la primera divisió nacional, en la Copa havia enfonsat un rere l'altre bona part dels grans del futbol espanyol.
"Cuando el Athlétic de Bilbao era aquel equipo punto menos que imbatible (...) de todas las competiciones nacionales, tuvo que inclinarse en la Creu Alta con todos sus 'ases', ante un Sabadell que no tiene otra cosa que su modestia y amor propio", recordava el reportatge. Abans del Bilbao havia eliminat el Celta i el Betis, que aquell mateix any va guanyar la lliga. I abans d'arribar a la final, contra el Sevilla, també va guanyar el València.
La Creu Alta va ser, aquella temporada, el "cementerio de los equipos ilustres", segons l'AS, que en el mateix reportatge anunciava, igualment, "un acuerdo ya firme para que Sabadell tenga un nuevo estadio municipal, en fecha no lejana". "Y en dicho estadio, el Centre d'Esports Sabadell disp***rá campeonatos con los 'grandes'. Ganará partidos resonantes y pondrá el nombre de Catalunya y sus colores a envidiable altura". La guerra civil que esclataria l'any després, va ajornar en més de trenta anys l'auguri.
Pero no era aquest el motiu del reportatge, ni el que li donava interès. L'atractiu del Sabadell estava en els seus jugadors i, molt en particular, en les seves professions, com a "trabajadores". "Industriosos" com "industriosa" era, també excel.lència, la ciutat que donava nom a l'equip. Així apareixien a l'AS, fora del camp i en roba de feina. De dalt a baix i d'esquerra a dreta, s'en pot recordar la fesomia a les pàgines esgrogueides d'aquell reportatge. Un per un.
"Parera, el extremo izquierdo, trabaja como electricista". "El portero Masip, es tejedor". "Gual es un activo dependiente de comercio", "Mota, medio, es un mecánico completo", "El defensa Morral es fundidor", "Gracia es camisero y... corbatero", "Sangüesa ademas de ocupar un puesto en la delantera del equipo, trabaja en la secretaría de Centre d'Esports", "Barceló, interior izquierda, trabaja en los tejidos", y "Argemí, medio derecha, además de 'construir' juego construye casas".
Així s'els descrivia als peus de les fotografies, ben eloqüents de fet. Barceló i sortia plegant una peça i Argemí amb la gaveta a la mà. Masip en samarreta, a peu del teler, i Mota en granota i brut del greix dels ferros i les màquines. "Todos trabajan: su descanso es vestir el maillot de cuadros blanquiazules los domingos y días festivos y escuchar las ovaciones de sus admiradores", insistia encara el reportatge.
Aquell Sabadell va ser derrotat pel Sevilla. Però la seva proesa va ser inaudita. Mai, ni abans ni tampoc després, l'equip de la ciutat no ha arribat tant amunt. Amb figures com Morral, recentment traspassat, el record ha seguit viu entre els aficionats. La mort de Morral, i tambe els moments no tan brillants que ara viu el Sabadell, en fan oportuna la memòria. També es la memòria del Sabadell més popular i obrer.
Aquesta es la gent que li ha donat historia al nostre club i no pas els futbolistes de disseny sense cap mena de compromis que hem de patir hores d'ara.