Sense dubte, estem entran en un pou sense fons, i a sobre, com diria aquell... Montamos una tienda de sombreros, y los niños nacen sin cabeza!
El 3-0 és un resultat fantàstic per seguir engrossint la tragèdia col.lectiva en la que ens trobem immersos, i per seguir autodestruïnt-nos nosaltres solets una setmana més. Podent estar d'acord amb la justícia de les darreres derrotes, si vull destacar l'enorme desproporció que tenen el 95% de les golejades que hem encaixat. Amb la Ponferradina encaixem dos gols amb Samu de porter i un home menys, amb Las Palmas encaixem quatre gols en deu minuts de bojeria, els hi surt tot rodó, i un cop més juguem un munt de minuts amb un home menys, i avui definitivament, els tres gols que hem encaixat són moooooolt càstic pels mèrtis que ha fet un Córdoba molt normalet i que no m'ha demostrat absolutament res!
Amb tot plegat, no vull treure ferro a la situació, però si vull relativitzar la cançoneta que fa prop d'una hora està causant furor i que un cop més, és collonuda per continuar flagelant-nos uns quants dies més, i és la dels 13 gols encaixats! És una dada certa, objectiva, sense dubte, però crec que de vegades cal anar més enllà dels números puros y duros i analitzar-los amb prudència.
Repeteixo, l'equip no està fent bé les coses, però també és cert en que ens trobem en una dinàmica nefasta en la que al rival li surt tot bé i a nosaltres nos crecen los enanos! Avui, de llarg, podríem haver marcat tants i inclús més gols que el Córdoba. Amb Las Palmas el primer quart d'hora ens podriem haver posat tranquil.lament 2-0 i en canvi ells, la primera que van tenir, la van enchufar.
Insisteixo, no són excuses, estem malament i hem d'espavilar! Ara bé, us demano siusplau, que no ho cremem tot! Ara, no! Precisament perquè no estem bé i perquè tenim mil vies d'aigua al vaixell, no l'acabem d'enfonsar nosaltres solets. Ha coincidit un baixón físic i mental que ens ha portat fins aquí! És cert que el míster té dubtes, que està donant bandazos, però fins i tot puc entendre la desesperació d'un home que vol tallar una hemorràgia que no para de sagnar.
Per acabar-ho d'arreglar tenim un munt de baixes que ens obliguen a moure totes les envestides cada jornada, amb tot el que això comporta a nivell d'automatismes i conjunció sobre la gespa.
Sé que el que estic dient no és popular, i que jugadors, tècnic i inclús president serán blanc de ferotges crítiques, sense possibilitat d'acceptar cap mena de rèplica. De totes maneres, a risc de nadar a contracorrent, jo us demano als arlequinats patidors de sempre, als fidels, als que avui us costarà dormir, que aquest equip sense nosaltres no aconseguirà mai els seus objectius. Aquests jugadors, als que hem maleït mil vegades les darreres jornades, són els mateixos que ens van fer aixecar de les nostres cadires amb el Girona, Barça B, Castilla o Almería... Ens necessiten més que mai, no ho dubteu!
Som un equip tocat, i la divisió interna ens pot acabar d'ensorrar. Hem trigat 18 anys a tornar i jo no penso baixar els braços. Us proposo de veritat que fem un punt i a part, que pensem bé el que direm al llarg de tota aquesta setmana i que centrem el 100% de les nostres forçes en sumar, sí o sí, els 3 punts davant l'Sporting diumenge.
Alguna penya havia pensat en fer algún dia alguna iniciativa per algún partit i encara no l'ha fet? Doncs ARA és el moment! Tenim invitacions pendents de gastar? Gastem-les ara! És més, el propi club hauria de treballar des de ja per portar gent al camp disposada a empentar aquest equip més que mai! Malgrat soni estrany, aquesta afició ha de donar un pas endavant i aixecar aquest equip. Algú dirà que no s'ho mereixen, que no és la nostra obligació... Poden tenir raó, però ja ho hem fet en el passat i segur que ho tornarem a fer! No us preocupeu, temps tindrem per demanar responsabilitats a qui calgui i inclús de tallar caps.
Estic emprenyat, trist, decebut, preocupat, però també molt conscienciat de que NOMES JUNTS sortirem d'aquesta situació. Ara, més que mai, aquest equip ha de sentir al seu clatell els 3000 fidels incondicionals que més enllà de noms, jugadors concrets o el tècnic de torn, han estat, estan i estaran al costat d'una samarreta i escut històrics als que MAI deixaran tirats.
CONTRA L'SPORTING... SOM-HI A MORT!!!!!!!
