Ja fa massa temps, però massa temps, que aquest equip NO surt a guanyar els partits de fora de casa. Ahir, un equip que em cau molt bé però que tot i el resultat d'ahir fot una pudor a Segona B que tira d'esquena, ens va embotellar, inclús va jugar una estona al primer toc i ens va fer anar de vòlit!
Ahir es va produir l'enèssima demostració de que si realment sortissim a guanyar els partits de fora de casa, si mosseguessim més amunt, si presionessim com cal al mig del camp, el Mirandés l'haguéssim fet anar de cul en defensa. Però... Què fem? Tirem el cul enrera, juntem línies -és un dir-, fotem els onze tios a dins de l'àrea i donem molt però que molt oxígen al rival. És senzillament vergonyós el canguelo que portem a sobre, amb una única obsessió que és la de no encaixar gols, inclús abans d'intentar marcar-ne un! Perdent el partit contra un rival com el Mirandés, a manca de deu minuts pel final del partit, vam continuar jugant amb un Aníbal sol en punta que havia de lluitar contra quatre/cinc tios, sense l'ajuda de ningú... Això només té un nom i és : AMBICIO ABSOLUTAMENT INEXISTENT!
Tinc la sensació que hem desaprofitat MISERABLEMENT a bons jugadors, fent-los jugar de tot menys del que toca. Ahir vaig veure un Gato lluitador, amb orgull, i també donant mostres de la seva qualitat que la té... En el seu lloc hem de seguir contemplant mitjanies futbolístiques que foten un mal als ulls que tomba, léase Eneko o Juvenal.
Cada cop tinc més la sensació de que només en els partits de casa hi posem els pebrots necessaris sobre la gespa, por aquello de la verguenza torera de jugar davant dels que em paguen el sou cada mes... Però i a fora de casa? Literalment, ens deixem anar! Ni Cristo fot un crit allà dintre -el míster, el que menys- i posa firme a uns quants que ja fa massa que pasturen amb la nostra samarreta posada.
No demano play-offs, ni jugar a Primera, ni fitxar el que no podem, però si respecte per uns colors i uns aficionats que fan molts sacrificis per seguir el club de la seva vida. Demano professionalitat, demano que s'emprenyin si perden, els demano orgull, amor propi, que mosseguin, que deixin el club que els està pagant religiosament el seu sou i que tan poc els està exigint, el més amunt possible.
En aquesta santa casa fa falta algú amb caràcter, amb molta però que molta mala llet, amb esperit guanyador, que sàpiga mentalitzar i sobretot, treure el màxim de suc d'una plantilla com la nostra que crec, ha donat un 60-70% del que podia donar. Aquest algú, NO és Lluís Carreras, així de clar! Un míster sense caràcter acaba desembocant en el Sabadell de Córdova, Huesca o Miranda, o en el Sabadell de les darreres jornades de la passada temporada. A aquest míster aquest vestuari se l'ha deixat de creure i así nos va! Ara bé, com dic una cosa dinc una altra, a tios com els que tenim en plantilla, professionals del futbol de fa, en alguns casos, uns quants anys, se'ls ha de cantar la canya i exigir-los que posin els pebrots al camp, que sobretot, fora de casa, no están posant.
Finalment, crec que és de chiste que amb la que està caient NINGÚ d'aquest consell d'administració i sobretot, el màxim responsable de l'àrea esportiva, Xavi Roca, encara sigui hora que hagin donat la cara. Suposo que creuen que amb lo que ja hem fet i una miqueta més, ja està tot arreglat! Realment, crec que cap d'ells té la sensació de que el que està passant sigui greu, la qual cosa encara em preocupa més.
Encara que fossim capaços de guanyar tots els punts que queden per disputar-se, en aquesta santa casa s'ha de fer foc nou, començant desde la banqueta. Cal fer un punt i a part, deixar enrera els anys de Segona B i els dos anys post-Segona B que estem vivint i començar-nos a semblar d'una vegada un club de futbol professional, de Segona A!
VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA SANTA, PERÒ QUE MOLT SANTA AFICIÓ!
