Y colorín colorado.... En fi, s'ha intentat per mar, terra i aire i finalment na s'ha obrat el gairebé miracle que hagués suposat disputar les eliminatòries d'ascens.
Aquest any hem tingut dos problemes, dues lacres que han hipotecat les nostres opcions d'haver pogut fer un final de lliga encara més espectacular: Javi Salamero i els resultats lluny de la Nova Creu Alta. El primer, un entrenador nefast que si arriba durar una mica més ens hagués arrossegat al més absolut dels desastres, amb compromís zero i un dels pitjors professionals del futbol que ha trepitjat casa nostra. I el segon, crec que no cal ni parlar-ne, una dada ho resumeix tot i és el fet de que hem sigut el pitjor equip fora de casa de tota la Segona Divisió A. Desconec com posar-hi remei, però és de calaix que no podem seguir una temporada més donant una imatge tan i tan pobra, i que sovint ha ratllat el ridícul, fora de casa. És el gran debe d'aquest projecte esportiu, sense dubte.
Precisament per això, encara té més mèrit, si cap, el temporadón que ha acabat fent una plantilla, que si analitzes el seu onze titular, és gairebé el mateix que el de la temporada passada -que va acabar demanant l'hora-, amb l'agravant d'haver perdut a Manuel Lanzarote, a qui vam substituir per un jugador japonès... Increïble! Per això el futbol és l'esport rei! Una plantilla feta amb presses, a empentes i rudolons i perdent jugadors de la talla de Manuel Lanzarote, amb una entrenador nefast i amb una direcció esportiva penjant d'un fil i discutidissima pels nous dirigents del club... Ens acaba colocant a un pas de poder fer les eliminatòries d'ascens a Primera Divisió, arribant a colocar més de 10 mil persones a l'estadi.
El secret? Algú amb qui jo no he estat d'acord molt sovint -tracte dispensat a jugadors que ho han donat tot per aquest club com Toni Lao, invents fora de casa, manteniment sí o sí a Christian a l'onze titular en moments en els que no ho mereixia, etc, etc-; com Miquel Olmo, que des de la més absoluta normalitat i després d'haver mamat el futbol més de base, de camp de terra, de vestuari no professional, durant molts anys, ha sabut connectar totalment amb un equip que l'ha sabut correspondre amb esforç, lluita i professionalitat sobre la gespa.
Reconeixement absolut per el nostre tècnic i per aquest equip. Gràcies, gràcies i mil cops gràcies! El que heu fet és molt gran i tan de bo tan sols sigui l'inici del que està per venir.
VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA AFICIÓ! JUNTS PODEM ARRIBAR MOLT I MOLT LLUNY!
