Arlequinat 2005/06

[dagar]

aquell dia jo tambe estaba al camp tenia 10 anys i veient les imatges tambe hem saltaba alguna llagrima,i tambe el penultim partit al camp del arago actual saragossa b 0-3 amb 6.000 arlequinats......

[gerlau]

Quina ironia, la setmana q possiblement baixem a tercera i fa 20 anys de l'últim ascens a Primera...quina diferencia en 20 anys...es una setmana complicada per veure aquest reportatge!!!   

Algun dia tornarem... 

[adrySBD]

Jo també m'he emocionat, i això que no ho he viscut. Suposo que la història no serà tan cruel amb mi com per només veure al Sabadell de 2º B cap avall... 

[HOOL_ARLEKINAT]

Akell va ser el primer partit ke els meus pares em van dur a l'estadi , jo era molt petit!! Només recordo d¡akells primers partits que quan els jugadors de cuadres blanc i blaus feien gol , havia d saltar com una cabra amb el pitagol a la boca

[hicks]

Si 6000 persones a Saragossa. ni el Nàstic amb la euforia que viuen ens iguala. I mira que hem vist el camp del nàstic buit i semblava que mai tornarienni ningú donava un duro per ells. Si ells ho han aconseguit més ho tenim que fer nosaltres. S´ho mereix la nostra afició perque es la millor del món que inclús als pitjors moments recolza com mai. Ningú aguantaria el que nosaltres. Mireu el Figueres que tenia afició i ha desaparescut. Nosaltres ho resistim tot i mai podran acabar amb el nostre sentiment

[raul_sbd5]

 Hicks, si arriba a durar 3 segons més el reportatge et dic que jo també.

 Jo tenia 8 anys i jugava al futbol base del  . Vem anar tot l'equip a veure el partit i després a la Plaça Sant Roc. Cada cop que veig les imatges se'm possa la pell de gallina de recordar tot alló.
 
 Tant de bo que ho poguem tornar a viure però, sincerament, ho veig molt difícil. L'ajuntament i les empreses importants de la ciutat estan d'esquena a l'equip que tan bé podria promocionar el nom de la ciutat per tot Espanya i l'estan matant poc a poc.

 L'únic que li queda ara al  és la gran afició que som. Per això ara més que mai ORGULLÓS DE SER DEL SABADELL !!!!


  fins la mort !!!!

[*jabo*]

c******* ¬¬ , que yo no estaba ni en proceso xDDD que suerte teneis. espero vivirlo algun dia 

[JosepSBD]

Si, esperem que els joves (m’incloc) del C.E.Sabadell puguem viure aquesta situació, en no molts anys més, Déu ho vulgui...

Saluts

[Randel]

J tenia 3 anyets i el meu pare no m'hi va dur 'pq hi havia molta gent i no perdrem' em va dir ahir mentres comentava el partit, on estava en cada moment i com ho va viure. L'he notat emocionat.

Gracies arlekinat 

[La ceba mecànika]

Com ja va dir ahir el Quimet Saura els problemas del Sabadell es remunten a la S.A.D. Desde llavors el club a passat a ser propietat d'uns quants que amb la impunitat que un grapat d'accions els ha proporcionat han fet i desfet el que han volgut fins deixarlo irreconeixible. Amb el que no comptaben era amb la resistencia d'una afició que es nega a abandonar al club a la seva sort o a la dels que el malmeten i que lluitara el que faci falta per recuperar la dignitat i el prestigi perduts per tants anys de disbarats.
Darrerament he sentit molts cops alló de que l'únic i millor patrimoni d'aquest club es la seva afició que no es poc pero aixó de que sigui l'únic patrimoni hem fa pensar en el desmantellament que ha patit el futbol base, en el desprestigi que han suposat tots aquests anys de desfetes esportives i socials com la d'un centenari indigne del nostre club i tants d'altres episodis vergonyosos protagonitzats per els maxims representants del nostre club, en la fractura de les estructures del club sotmes a constants cambis de rumb en la seva administració a quina mes nefasta.
Despres de aixó que ens queda? disortadament nomes la afició pero afortunadament un troç d'afició que algun día aconseguirá tornar a celebrar els exits socials i esportius que ens venen negan desde fa tant de temps perque no ja mal que 100 anys duri i tard o d´hora apareixerá qui vingui a construir en lloc de destruir i allá serem nosaltres per a celebrar-ho com ara fa vint anys.

[mariokey]

Ha sido muy emotivo el reportaje,  . Que envidia no poder hacerlo de momento. Me ha hecho gracia un tio que salia con una bandera inmensa y el reportero le preguntaba que ¿cuantos van a quedar? y el tio ha dicho "25 a 0". Ha sido muy bueno.
Aupa aficion que somos lo mejor que tiene este sabadell.

[Mendo]

Esperu k el Sabadell torni un altre cop on es mereix! I com han dit l'esperit arlekinat torna a ressorgir!

[Erik_Sbd]

Esperem que algun dia puguem tornem a estar, però per ara podriem dir que ens interessen unes altres coses

[Navarrog]

Jo crec k la DIVISIO del CESabadell es com a mínim la Segona A!.. pero esque la 2aB ya es dolent...
Imagineu si baixem ha 3a!!
I com diuen per aqui ESPERO VIURE!! perque nomes he pogut viure un ascens a 2a i dos salvacions a 3a aixo no es res!! Espero veure  al meu sabdell on es mereix( sobretot la millor afició)

[birrero]

Jo recordo que aquella tarda vem marxar a Gallifa a passar la tarda. El meu pare estava nerviòs , no va voler anar al camp. Va penjar la ràdio en un pí i la va posar a tope.

En el primer gol, va cridar com un boig, i jo espantat! En el segon gol, va dir-li a la meva mare 'agafa els trapaus que tornem a Sabadell'. Vem arribar a Sabadell i els clàxons ressonaven per els carrers. Gent amb senyeres i amb banderes arlequinades per arreu. Tothom era del Sabadell.

Quina enyorança.

[fenicaro]

Jo estava amb el meus germans i els meus avis  on són ara el Hools, tenia 8 anys i recordo com hi havia gent a sobre de la llum artificial, de les publicitats... vaig flipar. Un record q mai perdré serà quan va acabar el partit i tothom va salltar a la gespa. Les sensacions q em porten aquells records són inexplicables. La felicitat apareix en diferents llocs  i ,depenent d'on ho fa rep un nom. Aquella felicitat és una de les més emocionants q he sentit en la meva vida, i de ben segur q les tornarem a viure.

Visca el Sabadell, ara més que mai.

[RRACO]

Ke gran dia , yo tenia por entonces 15 añitos y recuerdo la gente k havia en el campo , yo con mi bandera subido a la balla esperando k el arbitro pitase el final del partido.recuerdo tambien k en el fondo donde esta el marcador se revento la balla a modo d puerta al pitar el final del partido y todos saltamos al campo, j**** k emocion. Y para celebrar el ascenso creo k  fue a la semana jugamos un partido amistoso en la NCA contra el Betis y era gracioso ver como las ballas estavan aguantas con alambre pues se doblaron hacia adelante el dia del ascenso. Enfin espero k algun dia lo vivais como lo hicimos algunos d nosotros.

[Roma]

Jo també em vaig emocionar. Tenia 11 anys, i recordo que aquell any només havia anat a veure partits contra equips amb la samarreta a ratlles vermelles i blanques ( logronyes, athletic B i at. madrileño). Aquell dia vaig anar amb el meu cosi i un amic seu. Ens van posar a la zona de socis que estava separada per una petita valla. Anavem amb la cara pintada arlequinada. Ens van passar per sobre una bandera gegant del Sabadell i després una senyera gegant. Quan vam marcar van començar a obrir ampolles de cava i ens van convidar a veure. ALUCINANT.  Amb 11 anys fotent-li al cava a dins un camp de futbol, com ara...
Al acabar el partit vam saltar al camp com bojos. I després al sortir vam anar en procesion pel carrer major , av. 11 setembre, via massage, pg. manresa i Pl. Sant Roc on ens vam quedar tots esperant els jugadors que sortissin al balcó. IMPRESSIONANT, elñ millor que he viscut mai. Tant arlekinat junt. Tant de bo es repeteixi algun dia. Espero poder-ho tornar a viure en un màxim de deu anys, així el petit arlekinat que espero per aquest any s'en pugui adonar del equip al que pertany.
 

[La ceba mecànika]

Ha sido muy emotivo el reportaje,  . Que envidia no poder hacerlo de momento. Me ha hecho gracia un tio que salia con una bandera inmensa y el reportero le preguntaba que ¿cuantos van a quedar? y el tio ha dicho "25 a 0". Ha sido muy bueno.
Aupa aficion que somos lo mejor que tiene este sabadell.

El del 25-0 es mi primo.

[renkosbd]

yo estube ese dia en el campo tenia 25 años era un xava emocionante indescriptible era no se algo fuera de lo normal estaba el campo como para acacharte a coger un duro del suelo eppppppppp. quimet saura que gran amigo es si lees esto quimet soy el que trabajaba en la gasolinera de la creu alta