El resultat d'avui encara posa més en entredit els invents que estem fent fora de casa. Aquest Sabadell, pel perfil dels seus jugadors, gairebé diria que només sap jugar d'aquesta manera. A mort amb aquest estil i filosofia, sigui o on sigui i contra qui sigui! És la única manera de créixer i progressar. Amb canvis constants a l'onze i fent experiments amb la gasosa no anirem enlloc.
A Palamós juguem al que sabem i que no és res més al que avui hem jugat en moltes fases del partit i deixem-nos de mandangues! De fet, el millor partit que hem jugat fora en el que va de temporada va ser a Saragossa, sent fidels al nostre estil, tractant bé la pilota, eixamplant sempre el camp, buscant les bandes i mirant endavant. Si hem de morir, morim amb les botes posades i no renunciant al que sabem i podem fer.
De traca el moment pel que està passant Tamudo... Si aquest home aconseguim tindre'l ben assistit per bandes i desde la mitja podem tenir un autèntica boma golejadora a l'equip. D'altra banda, destacar també el partit d'Hidalgo qui, definitivament, després del desastre de Vitòria, ha decidit, com sempre, donar un pas endavant i posar-se l'equip a les espatlles.
En fi, de nou prova de foc fora de casa contra un rival gens fàcil però a qui podem i hem de guanyar. Amb intensitat, sense invents, jugant com sabem i al que sabem i amb mentalitat guanyadora és totalment possible. A veure quin Sabadell ens trobem el proper diumenge...
