Doncs fi del somni. Ho em tingut a tocar, érem el millor posicionat, els únics a jugar a casa, i al final res. En un partit on no tires ni un cop a porta, doncs guanyar és complicat. Però el més greu és que amb 0-1, centrades a l'area i només teníem un tio per rematar. Durant els últims mesos no he vist falta d'actitut, però avui sí m'ho ha semblat, al menys de bona part. Només salvaria al porter (si aconsegueix millorar les sortides, quin porteràs acabarà sent), la vella guàrdia, Daniel Sànchez i poc més. És lo que hi ha i a mirar cap a la temporada vinent. Lo bo és, com han dit a Ràdio Sabadell, que els salaris més alts són de banqueta.
I fent un balanç global de tota la temporada, doncs malgrat que fa uns mesos haguéssim signat això, per mi és un suspens, no fem ni copa. Vam tenir molt poca capacitat de reacció quan s'havia de fer el canvi d'entrenador molt abans de quan es va fer i al final, tot i els 11 o 12 partits sense perdre seguits, o els 7 de 8 que vam fer abans de les dues últimes derrotes, el dèficit ha estat massa gran. Potser no haguéssim pujat igualment, però la setmana que ve estaríem a Galícia.
A veure, després dels 10.500 espectadors d'avui, quants és fan socis en dos mesos...