Partim de la base de que en quant a la valoració de les possibilitats de la plantilla ens hem equivocat TOTS, no només els Sr. Martínez / Vílchez.
Acceptant que hi ha hagut fracassos puntuals, precipitacions i intervencions de representants amb pocs escrúpuls, què guanya el club a aquestes alçades en assenyalar uns pressumptes culpables i castigar-los desprès ? Això corregirà les errades ? No, sinó el que provocarà és una merma econòmica ja reconeguda i també una fractura social. Caps de turc ? Doncs potser sí. I no oblidem que un Consell d´Administració és en els clubs esportius i en qualsevol empresa que en disposi, un òrgue col.legiat i en cap manera personalista. Per tant, les decissions tenen un component solidari i les responsabilitats també. A no ser que un club tingui un accionista quantitativament molt fort i això s´hagi de traduïr en majors i llògiques esferes de poder (Ex. Ruiz de Lopera, Fernando Roig o la família Gil). Això, com és evident, no passa al Sabadell
Aquests últims dies, es esmorzar-se amb un disgust un dia i un altre l´endemà. S´ha d´evitar que la situació continui degradant-se a nivell intern perquè el club està anant "pendent avall" en tots els sentits. Per això sol.licito que la Junta del dia 17 estigui oberta a tots els accionistas, hagin donat o no les accions (i consti que jo no vaig donar les meves 5 accions ni les penso donar mai a cap entitat), es posin tots els temes sobre la taula i s´adoptin decissions constructives i que signifiquen SUMAR i no RESTAR. La plantilla no pot viure en aquest "impasse" com tampoc l´afició i és necessari que el projecte torni a tirar endavant i resulti tranquilitzador i defensable en tots els ordres.
