[email][/em
APRENDRE A JUGAR A FUTBOL O GUANYAR PARTITS?
Tots els infants tenen dret a tenir una identitat, i pertànyer a una comunitat, els pares com a tutors dels nostres fills intenten que se sentin part d’aquesta comunitat e intentem que s’integren dins d’ella. Per aquesta raó el que fem es inscriure als nostres fills/es a institucions culturals, religioses,…. I ESPORTIVES , perque aprenguin a formar part d’elles.
Dic esportives-esportivitat segons el diccionari “en la pràctica de l’esport, comportament adequat a les regles de l’especialitat i noble respecte a l’adversari”,jo hi posaria també respecte als infants d’un mateix grup.
Quan vaig inscriure al meu fill al Sabadell, vaig posar a una balança els pros i contres de que pertanyÈs a aquesta institució. Com a contres tenia els desplaçaments , des de casa meva fins al camp, les coMbinacions d’horaris que tenian que fer. Però la balança va surtir guanyant, un club amb història, uns entrenadors preparats, una bona coordinació, una educació pel meu fill i esportivitat.
Al principi d’aquesta temporada vam tenir una reunió amb diferets personalitats d’aquesta institució, entre ells el coordinador , que ens va parlar de la importància de que es forméssin als nens tenient present els valors de “respecte al club, als companys, als entrenadors, a l’evolució de cada nen com a infant, i als nens amb els que ensppodriam trobar al llarg de totes les jornades, en resum:l’ esportivitat” també es va demanar als pares/mares que fossin educats .
No fa molts mesos vam rebre una carta d’un fill que defensava el jugar a fútbol , sense les interferències dels seus pares, i que explicava lo dur que era jugar a fulbol tenim als pares cridant i malmetent contra la resta de l’equip.
Com a mare d’un d’aquest nens vaig veure amb molts bons ulls totes aquestes idees i valors que es volian transmetre al meu fill i vaig rebre amb bona aceptació aquesta carta. Vaig entendre que el club marcava unes normes(en relació al equipatges dels nens) i que nosaltres havian de respectar-les, perque jo volia pertanyer a aquest club.
Però de tot això, idees, valors, normes… em sembla que hi ha una que no s’ha tingut en compte: El respecte al meu fill. El meu fill és un nen de 9 anys, li agrada anar a entrenar, tot i que després hi ha dies que s’ha de quedar fins les 10 del vespre fent deures, que alguns dies no pot anar al parc amb els companys de classe perque té l’obligació de preparar-se per anar als entrenaments, que molts dies no te temps de veure la tele, que els caps de setmana no poden marxar perque hi ha partit,……,però per ell el més important és anar a jugar a fútbol. I a mi com a mare que hi vagi, per que ell se sent bé, fa esport, aprèn a jugar a futbol, i se “sent part d’un club”
Però jugar a fútbol quan? Quan l’equip guanya, quan faltan nens, quan no es pot perdrè el partit. Ho sento això no és esportivitat ni respecte als nens, això és ansies per guanyar sense tenir en compte que parlem d’una escola de futbol, on el que s’està fent es formar uns jugadors.
Algun cop l’heu preguntat als nens que prefereixen jugar a futbol o guanyar els partits sense jugar? PREGUNTEU ¡!!!
En relació al partit St. Quirze-C.E. Sabadell, us dirè:
Gratificant “en relació als nens”la imatge d’uns jugadors titulars consolant al seus companys perque a aquests no els han deixat jugar, millor dit perque els han tret als 5 minuts de surtir al camp perque podien perdre un partit.
Admirable els comportament dels pares defensant que tots els nens tenen el dret de jugar, tot i que els seus fills han jugat tot el partit.
Llamentable el paper del coordinador del fútbol base com a observador , i de l’entrenador com a guia de l’equip.
Penso que si hi ha alguna cosa que el Sabadell ha fet bé ,en el meu cas, es donar-me l’oportunitat i al meu fill de formar part d’aquest equip i poder conèixer a tots aquests nens i pares que ho formen. Llàstima que el coordinador i entrenadors s’han oblidat de que els nens venen a apendre a jugar a fútbol i no a guanyar partits, fustrant a la meitat o quasi bé tota la plantilla, així com als pares.
Tot i això, però, he de felicitar al C.E. Sabadell ja que ha guanyat el partit, llàstima que no s’han adonat del que han deixat al camp.
Nota: Com a mare que intento educar al meu fill . el valor del respecte, he dir que no he fet cap comentari negatiu davant del meu fill en relació a aquest tema.