Aquí va la meva contracrònica anunciada i, tot que hi ha moltíssimes coses per dir, les resumiré al màxim possible. De fet és la crònica d’una mort anunciada, del fer malament les coses des d’un principi i d’un club històric, inundat per les seves pròpies necessitats que ha acabat ofegat.
El pitjor de tot això es que, sense ser partidari oficial de cap directiva, s’han fet bons no, sino boníssims altres gestors que pensavem que havien estat fatídics. Aquesta temporada ha estat la del cúmul de despropòsits, ha estat la temporada en que la pilota no ha entrat.
Escric això en aquestes dates per una sola cosa: estem a tercera divisió, ens agradi o no. Avui tots nossaltres tenim clara una cosa: cal començar a planificar el retorn a segona divisió B.
CAPÍTOL I: LA DIRECTIVA
Comencem malament. Recordo el dia en que es va fer fora en assemblea als Gonzalez Cano i va donar inici una nova època: la de la Fundació. Vaig estar en aquell escenari on, per cert, tot el que es va veure va deixar molt per dessitjar. Semblavem un equip de “pachecs” de tercera territorial.
Va aparèixer l’encara president amb son germà, amb una camisa hawaiana digne d’un president de barriada. Però també hi van ser els qui desprès van agafar el timó que, no ens enganyem, tenien una actitut de pati de col·legi. Recordo una assemblea que més d’un club seriós, semblava una tutoria de col·legials esverats, amb provocacions al que encara era president i als assistents. La falta de respecte va ser mutu i la veritat, no em van agradar gens les formes. Hi havia prepotència i males formes.
Això ja va marcar un mal començament en aquella nova era que s’obria. Un Centre d’Esports Sabadell no pot començar mai així una època esperançadora on el nou president, Piedrafita, era una ******* de la casa gran sense cap mena de potestat. Va fer un any per salvar-se, se sabia que així seria, i l’objectiu es va assolir.
CAPÍTOL II: ELS GONZALEZ CANO
Valgui el fet de dir que no era l’estil de directiva preferit per mi, però les coses anaven sortint. Tenint a mitja ciutat en contra, van fer una bona temporada i la següent ens vam salvar en el darrer partit, igual que en molts altres anys. Es van equivocar en la forma de dur el club però es clar, molts els van donar l’esquena per que sabien que venia a sobre.
I si o, a les faroles em refereixo. L’Ajuntament va ordenar jugar els partits a les 12 del migdia per que les torres de llum de la NCA no tenien pressa de terra. No es podia fer servir l’enllumenat i calia jugar de dia. Increiblement, pocs dies desprès del canvi de directiva, les llums funcionaven sense arreglo algun. Miracle?
Els que sempre havien estat al Sabadell no podien permetre que dos foranis poguessin fer el Sabadell gran, i es van quedar sols davant el timó. Deurien posar pasta de la butxaca, per collons; però també van deixar un forat de 50 “kilos” arpoximadament. Però no ens enganyem, o es que algú de vossaltres creu que si l’actual directiva marxa al juny... fotaran la pasta de la seva butxaca? Donc no, deixaran el marron a qui vingui per que no ens enganyem, la pasta es de qui se la guanya.
Van fer malament algunes coses importants, com sobretot les relacions amb la ciutat que no van ser el seu fort. Però la seva gestió va tenir més que un suficient: les fèmines van realitzar les millors temporades, el futbol base començava a funcionar una miqueta i el primer equip tirava.
Però la pressió es va fer forta i al final van haver de marxar amb la cua entre cames, amb el famós episodi de l’ordinador. Mafiossos? Ja sabem com és el futbol. Segurament es van endur l’ordinador per les dades que hi havia dins. Però qui no ha amagat dades? Aquesta directiva es 100% transparent? No, ni aquesta ni cap. El futbol es així.
CAPÍTOL III: L’ESPERANÇA
Aquest era l’any de l’ascens. Era l’any en que haviem de fer un equip que ens portés, almenys, a les deu primeres places. De fet, no em estat ni una jornada entre els deu primers.
Sincerament, crec que el gran problema es la del pobre que no te ni cinc, i el dia que te quatre duros per tapar un forat, va i es compra una Play Station. Portavem molts anys salvant-nos amb quatre duros fins que aquest any, molts comercials del futbol anomenats representants, van venir a fer l’agost i ens van vendre la moto.
De fet, tots a principi de temporada estavem contents de les noves incorporacions però també uns quants vam fer saltar l’alarma desprès d’anar veient els resultats de la pre-temporada: dolents, molt dolents.
Realment estavem contents nomès per una cosa: per fi teniem calers per fitxar. Però no estavem acostumats a fer-ho. Si ho haguessim estat, hauriem intentat fitxar al Sendoa (això si que es un davanter contrastat), a Suquia o a Aaron Bueno. També hauriem anat al 100% a per Julià Garcia, un entrenador amb molts kms. Fets i de la casa que, cobrant una pasta, hagués vingut. Tot això es bastant caret però tots sabem una cosa: el car sempre es barat.
CAPÍTOL IV: LA CAMPANYA DE SOCIS
Realment va ser un autèntic dessastre, però el seu efecte va tenir. L’efecte que tots volíen era que es veiés el Sabadell per la ciutat, i les banderoles enganxades a les faroles ho van aconseguir. Però no ens enganyem: la campanya va ser força cara. La va dur a terme una empresa externa i va costar un pastón.
A un club com el nostre la campanya de socis ha de costar pocs calers. Tots sabem que, si la pilota entra hi hauran socis. Si no entra, els de sempre. Qualsevol amb una mica d’iniciativa pot dissenyar una bona campanya de socis sense pasar-se amb el pressupost ni amb els preus dels carnets que han estat bastant alts.
Tot s’ha de dir: s’han fet més socis però es clar, es van fer més que per la campanya de captació, pel fum que es va vendre entorn l’equip. Però sent sincers: que s’han recaptat per socis? 30 kilos?... i la campanya quan va costar?
Pastón que no es va recuperar, igual que no es va recuperar la pasta del concert d’Andy i Lucas. Total, que més a compte hagués sortit un altre tipus de coses.
CAPÍTOL V: ESCOMBRAR CAP AMUNT.
El projecte que es volia fer s’ha començat a fer pel sostre.
El Sabadell és un equip sense base. No es pot tenir un equip competitiu quan els seus equips base perden en camps com el Tibidabo Torre Romeu o al camp del Montflorit de Cerdanyola, amb tots els respectes.
Abans de dir “Som el Sabadell” i fer un bon equip, cal una miqueta de paciència. Cal realitzar un treball a quatre anys vista del futbol base, promocionant que els bons jugadors vinguin aqui. Cal tenir un “A” a dalt de tot i un “B” que, com molt a baix, sigui a 1a divisió.
Per assolir-ho amb certa facilitat, cal donar un incentiu als nanos. Crec que calen moltes coses per que un nen trobi atractiu jugar al Sabadell. Una de elles es acabar amb el tercermundista Olimpia, un camp que no val una m**** per un CE Sabadell. Desprès, crec que part del pressupost del primer equip ha d’anar a sufragar que els nens no paguin ni la roba per estar al Sabadell. I això ens ha de fer atractius per que els nens deixin altres equips per venir al Mercantil. Cal fer el que sigui per que els bons vinguin, pugin els equips de categoria i això sigui una altra cosa. Desprès, ja tornarem a cobrar (tots voldran venir). Quan fa que els nostres juvenils no juguen contra equips tipus València, Castelló i Saragossa?
També ens cal un segon equip amateur almenys a primera catalana que pogui notrir al primer equip quan hi hagi alguna falta. A més d’això, sempre es fan uns calerons depenent dels traspassos.
CAPÍTOL VI: LA TEMPORADA I COM S’HA DUT
El pitjor del Sabadell son les seves urgències: fa anys que s’ha de pujar i això juga contra l’equip. La pressió s’ha notat molt i més quan a les poques jornades es va fer fora en Mora. Potser no l’hagués posat d’entrenador, però mai fer-lo fora a la jornada que se’l va fer fora.
Si apostem per en Mora, ho fem per un entrenador que va fent, i aprofita la típica ratxa de 5 partits que et posen a dalt.
Desprès ve el Montes, encara. Tindria mala llet però els jugadors corrien. Fatídic va ser el tema Genís o la forma que va marxar, que recorda a altres ocasions. Però el pitjor de tot es quan qui ve desprès son dos entrenadors: un amb molt poca experiència i l’actual que, no ens enganyem... l’estimem, és de la casa però... a qui ha entrenat? Espero que ell ens salvi el cul, el poc cul que ens queda.
CAPÍTOL VII: GENÍS I IVAN HAMMOUCH
Els dos referents de l’equip han faltat a l’equip. S’ha notat molt la baixa per lesió de Hammouch ja que, per la posició que ocupa i la seva valua, la seva baixa ens ha perjudicat i molt.
Però molt pitjor ha estat el cas Genís. Un organitzador com ell no ens pot deixar a mitja temporada sense substitut. Genís seria un jugador més o menys bo, però el necessitavem. Es notava quan era al camp i sabia posar els companys a lloc. Era un referent i ningú ha substituit la seva experiència al camp.
La seva trista forma de marxar ens ha dessat en calces, des d’aqui una abraçada Genís. La directiva aqui si que hauria d’haver intervingut, i no quan l’Urko. Tal i com estavem, era un jugador necessari.
CAPÍTOL VIII_: INOPERÀNCIA
Es el que s’ha estat demostrant darrerament. La directiva va més que perduda i això se’ls ha fet gran. No pot ser que un dia com avui no es facin entrades gratuites o a 1 € per donar ales a l’equip. Fan una campanya sense sentit on els socis han de comprar les antredes entre setmana, quins collons. Si jo ja tinc l entrada, no anire a buscar una a la NCA per que em cau lluny de collons.
A mes, els diaris que anaven dient que l’entrada era a 1 € i la gent que s apropava la veia efectivament a... 1 0 € !!!! Així estaria avui el camp, un èxit.
Aquesta directiva és un matxambrat i un afegit de gent promocionat per l’ajuntament. Amb un cap de turc que els hauria de deixar en l’estacada: l’Andreu Gil. Pobre Andreu, ha posat calers de la seva butxaca amb tota la il·lussió del mon per a res. Dubto que segueixi, per que si ho fa la dona de ben segur que ens l’escanya. Ànims des d’aquest raconet Andreu.
CAPÍTOL IX: L’ALBERT TOMÀS
M’agradaria destacar la seva feina. Sobretot la que va fer el passat any on, amb quatre xavos, va fer un equip que es va mantenir a segona B.
Se de bona tinta que aquest any poc ha fitxat ell. Quan ho ha fet ha estat ara al final, amb pressupost zero i amb l’aigua al coll. Crec que si ell fitxa al juny passat amb els calers que hi ha, ara estariem amb quinze punts de més.
Ell ha estat enguany el gerent de l’equip, encarregant-se del tema publicitari, la direcció dels despatxos i de que tot aés (administrativament) be. La única gran cagada que ha fet va ser el concert d’Andy i Lucas, promogut per ell, però no ens enganyem: l’equip no es cuer per això.
CAPÍTOL X: EL NOSTRE CÀNCER.
Es diu Fundació. La Fundació, que és com dir l’Ajuntament, és l’autèntic maldecap que actualment tenim. Necessitem que desaparegui i que les accions tornin a qui realment estimen el club: els arlequinats.
Fa poc, l’alcalde deia que el Sabadell era de la ciutat. Però la ciutat no és del Sabadell (1400 socis actualment) ni l’ajuntament és del Sabadell (no posa ni cinc, nomès manteniment instalacions). Com pot ser que el propietari del Sabadell sigui l’únic de tota Espanya que no foti ni cinc en el seu equip?
A més, aquesta fundació porta un altre problema afegit: l’inestabilitat. Qui c*** s’interessarà en fer un projecte al Sabadell a 6 anys? Ningí. Jo no conec ningú que inverteixi temps i diners en allò que no controla. Algú que posi dedicació, pot ser cesssat en qualsevol moment per l’Ajuntament, que te potestat de fotre el que volgui.
Mai invertirieu en un lloc que no controleu, oi? Donc això mateix.
- - - - - -
Aquesta és la meva anàlisi sobre la situació actual del club. Em deixo moltes coses però demà s’ha d’anar a treballar.
No parlo dels jugadors ja que, realment, crec que molts factors del club els ha passat una enorme factura. I així estem, cuers. Molts, a més, s’han passat jornades passejant-se pel camp i ara corren; però en general hi ha altres problemes de fons que afecten més aquest club: se’n diuen necessitats històriques.
Dessitjo que l’estança més que segura a tercera divisió duri nomès un any. Que es crei un projecte real del futbol base i que, fins que no el tinguem ben definit i avançat: no pensem en fites altes. Comencem la caseta per baix.
El proper any pot ser duríssim ens esperen els següents equips:
Manresa, Rapitenca, Castelldefels, Santboià, Balaguer, Prat, Europa, Perelada, Barça C, Mataró, Palafrugell, FE Figueres, Cornellà, Granollers, potser el Rubí, Girona, Espanyol B, Gavà i Vilanova. Tres dels següents eqips: Blanes, Masnou, Premià o Poble Sec. I potser Reus, Hospitalet o Figueres.
Davant això, sort hi haurà de no sortir escaldat. D’anar be,bona temporada i ascens. Però si es dona una desfeta en la directiva, podriem deambular per la tercera divisió. Penso que això no serà així: amb 60 kilos a tercera es fa molt bon equip. I espero creure que al Sabadell hi haurà molta gent que no deixarà el club en mans de Deu.
Proposta popular
Un consell. Si baixem a tercera s’ha de fer el Sabadell de Tots. Sabent que amb prou feines arribarem als 800 socis, pagant 100 €, proposaria fer una gran campanya de socis a 9 € a general. M’explico...
800 socis a una mitja de 100 € signifiquen 80mil euros. Sumant el que paguen de mes els d tribuna. Restant jubilats, nens i juvenils... i gracies si s’arriba !!
Socis a 9 € nomès vol omplir el camp de tercera divisió. Es tractaria de fer 3 carnets: carnet de soci per als gols a 9 € i per tothom, carnet de seient al lateral de general a 50 € (total 59 €) i carnet de tribuna a 141 € (total 150 €). Amb això fariem 50mil euros aproximadament, fent els mateixos socis.
La cosa es que a aquest preu, hi haurien molts mes socis. A més, l’entrada sempre seria a 1 €. Us asseguro que a 1 €, la gent ve al camp a tercera. I si les coses rutllen es podria conseguir que la gent –en una temporada guanyadora, esperem- s’identifiqui amb l’equip. I sense perdre un duro.
Aqui necessitem iniciatives així, que donin que parlar i justes per a tothom. Necessitem iniciatives, futbol base.... prou promesses.
Bueno, espero que si algu ha llegit tot aquest rotllo (el planyo) em perdoni. Però avui, donades les circumstàncies, tenia ganes d’escriure.
Se que hi ha opinions per a tots els gustos. Però ara més que descalificacions i anar a tribuna a lintxar directiva i entrenadors, necessitem un gran projecte.
Salut a tots !!
Força sabadell !!
