Doncs si, vull fotre-us canya i animar-vos. Crec que la feina que esteu fent, els Raul, Cudi, Adry, Pirri, Gerard, i molts més, i evidentment totes les jugadores dels equips del
, no es pot pagar amb tot l'or del mòn.
Amb uns mitjans escassos, unes instal-lacions pobres i desperdigades, i amb la ignorància que molta part de la ciutat té sobre el futbo femení, i aquí esteu, tots i totes, lluitant per a aconseguir jugar cada cap de setmana els partits oficials.
Vosaltres sou l'autèntic esperit de l'esport. Teniu un milió més de mèrit que qualsevol Ronaldinho o Raül, ja que ells cobren barbaritats per 'jugar', en camps de gespa inmaculats, amb vestuaris amb calefacció, amb jacuzzi, massatge i el que calgui cada dia que entrenen, i vivint una vida d'ostentació, cotxes impressionants i no valorant gaire de la vida. Vosaltres us conformeu amb el companyerisme, l'amistat, l'emoció del partit del cap de setmana, i tot això, en camps infectes, amb terra (i algunes pedres), a vegades amb aigua freda a les dutxes, i amb desplaçaments llargs i costosos, a canvi de ni tant sols cobrar... pagant! ... això és estimar l'esport.
Gràcies per demostrar que en aquesta vida encara queda valors en les persones que no es mesuren només en diners.Per cert, i un últim apunt personal... En Jordi Garcés. Aquest noi, val un imperi. És jove, educat i s'atreveix a portar un grup amb la intenció de fer-ho el millor possible, d'ensenyar i aprendre, de compartir. Ets un crack!