Jo sóc BLANC-I-BLAU, encara que durant uns dies, espero que pocs, usaré aquest compte, per raons tècniques de tipus informàtic.
En relació al tema que es comenta, voldria exemplificar-lo de la següent manera;
El futbol català és com un gran aqüari on hi ha un peix molt gros i d´altres de petits, de diferent tamany. Mentre el peix gros es manté dintre d´unes dimensions, els demés peixos poden més o menys circular per l´aqüari. En canvi, quan es sobrealimenta i aumenta massa de tamany, bloqueja completament la circulació dels demés peixos i ofega totalment l´espai...... Es això el "gran repte"?.... Que vol diraixò?. Que les grans èpoques del Barça, han tingut la seva correspondència en una decadència de la resta del futbol català, que en el cas de Sabadell podria mostrar-se en alguns exemples;
1) A la temporada 1992-1993, el Barça de Cruyff es passeja per la Lliga i el Sabadell baixa a Segona B i després a Tercera als despatxos.
2) La primera època de Cruyff com a futbolista (per cert, excelent jugador), coincideix amb el descens del Sabadell a Tercera a la Temporada 1974-75.
3) A la temporada 2005-2006, el Barça guanya Lliga i Champions. Sobren comentaris sobre la trajectòria i destí del Sabadell....
Massa casualitats, no?.... Per contra;
1) L´ascens el Sabadell a Primera a l´any 1986 coincideix amb un decliu del Barça posterior a la pèrdua de la final de Sevilla.
2) La llarga estància del Sabadell a Primera als anys 60, coincideix en un periode en que el Barça ni tan sols compte en la lluita real per la Lliga. Una mica a l´estil del que passa ara amb el Getafe i un enfosquit Real Madrid.
I si, es pot tenir simpaties per els dos equips, però a mi al menys em costa entendre que el mateix que el Sabadell va abandonar la Segona A després de perdre a Marbella 4-1, es pugui estar eufòric celebrant aquella mateixa nit, la tercera Lliga del Cruyff....
I en quan a la pancarta, possiblement no pinta res al camp, però és una expressió llògica de "pataleig" davant de molts desprecis i prepotència de molt "culés" de Sabadell, com aquí s´ha comentat sobradament. Tot i això, recomano interpretar la pancarta sense "filies" ni "fòbies", sinó amb sentit del humor, que això sempre és molt bo i necessari.
,