En aquesta edició de la Copa d'Espanya (l'actual Copa del Rei) participaren els següents setze equips: l'Atlètic de Bilbao i l'Osasuna representant Euskadi i Navarra, l'Atlètic de Madrid i el Real Madrid per Castella, l'Oviedo i l'Sporting per Asturies, el Llevant i el València pel País Valencià, el Celta per Galícia,

el Saragossa per Aragó, el Racing de Santander per Cantàbria, el Betis i el Sevilla per Andalusia, i el Sabadell, el Barcelona i el Badalona per Catalunya.

Alineacions dels equips finalistes :

SEVILLA: G. Eizaguirre, Euskalduna, Deva, Alcázar, Segura, Fede, López, Torróntegui, Campanal I ( 2 gols ), Tache i Bracero ( 1 gol ).

C. E. SABADELL: Massip, Morral, Blanch, Argemí, Font, Gràcia, Sangüesa, Calvet, Gual, Barceló i Parera.

ARBITRE: Sr. Escartín.

El partit, jugat a Chamartin, es presentava amb un ambient que ens era favorable, ja que el Sevilla havia eliminat els dos equips de la Capital en partits força accidentats. Quan va sortir el Sevilla al terreny de joc fou rebut amb una xiulada impresionant, mentre que l'aparició del Centre d'Esports fou rebuda amb un cordial aplaudiment ( no em d'oblidar que es tractava d'un Segona Divisió contra un equip de Primera). Tot i l´ambient favorable, les coses ja anaven malament abans de començar el partit, doncs en Gual coixejava d'una manera ostensible i no es sap per quin motiu el nostre entrenador el va fer jugar des d'un bon començament ( hem de recordar que en aquella época encara no existien els canvis durant el partit ) i això va suposar un greu error i un gran handicap ja que era com jugar amb deu homes, facilitant de gran manera la consecució del títol per part del Sevilla.