INAUGURACIÓ
DE L'ESTADI NOVA CREU ALTA |
20
/ 08 / 1967 |
(Degut
a l'alta qüalitat de les imatges, aquesta pàgina pot trigar
una estona a carregar-se...) |
S'inicien les obres de construcció el 15 de setembre de 1966 en els antics terrenys de "Can Borgonyo". El 30 d'octubre ja s'havien mogut 90.000 mts cúbics de terra, un 40% d'aquesta terra es varen aprofitar per construir les pendents de la grada. En 45 dies, el camp ja tenia dibuixada la seva fisonomia El formigó es feia al centre del camp, amb una producció de 100 mts cúbics per jornada. Sota la direcció del Sr. Gabriel Bracons (arquitecte) i del Sr. Argemí (constructor) es varen construir: 1.800 mts de baranes i 400 mts d'escales. També van ser necessaries 5.500 mts cúbics d'àrids (sorra) pel formigó, 2.000.000 de kilos de ciment "Porland" i 40.000 kilos de barres de ferro pel formigó armat. Les dimensions de la tribuna son: 2.000 metres quadrats de superficie coberta i per a la construcció del sostre es varen fer servir 70.000 kg. El 2 de juny es va començar a omplir el camp... la base està composta per 1.800 mts cúbics de pedra trinxada de diferents mides, la següent capa consta de 2.000 mts cúbics de sorra especial i 7.500 mts quadrats d'herva que es comença a plantar el 19 de juny de 1967 i s'acava 2 setmanes després i per finalitzar, es van fer servir 60.000 litres d'aigua per regar L'últim partit a la "vella" creu alta fou en motiu de l'eliminatòria de la copa del "Generalísimo" contra el Granada i va acabar en empat a 1 gol. La "vella" Creu Alta es retirava anticipadament després de 67 anys. El 20 d'Agost de 1967 es va inaugurar l'estadi amb la sacada d'honor a càrrec del llavors "Delegado Nacional de Educación Física y Deportes", Sr. Joan Antoni Samaranch i altres personalitats de l'època. Logicament, també varen fer possible aquesta construcció, els 210 obrers amb els seus 265 dies de treball |
Aquestes
dades estan tretes d'una filmació cedida per en Joan Barberan i
els autors son:Text:
Miquel Marín Hidalgo; Narració: Joaquim Gordoy; Càmera:
Josep Gili. Fotografies Joan Barberan |